blog de Català de l'IES Manacor

3r ESO. TEMA 5. Els determinants.

2012-01-20T09:16:00.003+01:00

En aquesta pàgina pots practicar en línia els diferents determinants i autocorregir-te les activitats. És una pàgina molt útil de cara a l'examen. Pitja aquí.

També pots practicar amb aquesta altra pàgina. Entra a morfologia i després a apostrofació. Pitja aquí.

Textos i activitats

2011-12-21T12:33:00.001+01:00

Text 1

Defensa del sandvitx

El sandvitx, badall o entrepà, consisteix bàsicament en una certa quantitat de tall (sigui carn, formatge, peix, truita o qualsevol altre queviure) col·locat entre dues llesques de pa o meitats de panet. És fàcil deduir que un invent tan senzill deu ser tan antic com el mateix pa. El nom –sandvitx- és més tardà. Diuen que el van adoptar fa un parell de segles, en honor de John Montague, comte de Sandwich,que va ser primer lord de l’almirallat britànic durant la revolució americana i personatge procliu al tràfic d’influències i a deixar el nom en herència a les coses

més diverses: a més de batejar internacionalment l’entrepà, les illes Hawaii es van dir Sandwich durant una bona temporada. Segons diuen, un dia de 1762 el comte va estar vint-i-quatre hores seguides assegut a la taula de joc. Per no interrompre la partida (o la successió de partides) es va fer servir pa i carn, i va col·locar aquesta entre llesques d’aquell. Com que tenia un títol nobiliari , l’invent no va ser titllat de vulgar. Al contrari : es va convertir en moda. A tot Europa es van començar a servir sandvitxos. Els francesos van adoptar la paraula anglesa i la resta d’idiomes europeus no van trigar a imitar-los.

El sandvitx s’ha escampat per gairebé tot el món. Se’n mengen de freds i de calents, amb pa de blat , de sègol, o amb comí o el que faci falta dins. Les capes es presenten simplement superposades o enrotllades. Els sandvitxos de te dels britànics són de pa prim, farcits de paté de peix, de cogombres, de créixens o de tomàquet. Els escandinaus són oberts, amb peixos fumats, carns fredes i amanides. Als Estats Units es vanen d’un entrepà admirable: el de pollastre (o gall dindi) amb cansalada fumada, enciam i tomàquet. I la magdalena proustiana de la infantesa dels americans són els entrepans de mantega de cacauet o de gelea.

El sandvitx ha triomfat arreu menys aquí. Tret de quatre bars, a Barcelona demanar entrepans és un suplici. Et serveixen dos totxos de pa entre els quals intenten no amagar talls prims com calcomanies. I això no és un entrepà. Això és una lloa a l’avarícia del propietari de l’establiment. El gruix del tall ha de ser –com a mínim igual al d’una de les dues llesques o meitats del panet. Perquè com a màxim –igual que la velocitat de les autopistes alemanyes- no hi ha més límit que la voluntat de l’oficiant. A les delicatessen americanes i britàniques, el gruix del tall és superior a la suma de totes dues llesques. I ai de l’establiment que en vulgui rebaixar la proporció. Si no me’l preparo a casa, a Barcelona em veig obligat a recordar amb enyorança

el meu entrepà preferit: el de mortadel·la de Bolonya amb pa de sègol untat de mostassa, amb un gruix de mortadel·la que no baixa mai de cinc centímetres.

Quim Monzó; Hotel intercontinental

0.Feis un esquema de les principals informacions que dóna el text.

1.1. Resumiu les idees essencials que dóna Quim Monzó i delimitau la seva

intenció: bàsicament, què pretén amb aquest text?

1.2. Determinau el tema del text.

1.3. Escriviu un sinònim per a cadascuna de les expressions següents dins el text,

o bé expliqueu-ne el significat:

en honor de ..

llesques

s’ha escampat ...

es vanen d’...

1.4. Fixeu-vos en les dues frases que se us donen a continuació i explicau el

significat que prenen dins el text, a partir de tot el que hi ha anat dient l’autor:

a)Com que tenia un títol nobiliari , l’invent no va ser titllat de vulgar. Al contrari :

es va convertir en moda.

b) a Barcelona demanar entrepans és un suplici.

TEXT 2:

Entusiasme sospitós, Carles Capdevila.

Som en un país abstencionista i desencantat, on se suposa que els joves han d'estar desmotivats. Que alguns d'ells es dediquin a educar la nostra canalla de franc i amb tant d'entusiasme és molt sospitós.

Són uns éssers estranys d'entre 18 i 25 anys que es fan dir monitors d'esplai, o caps d'agrupaments. Els reconeixereu perquè pringuen totes les tardes de dissabte als caus muntant gimcanes, perden els caps de setmana fent excursions i malgasten la Setmana Santa sencera i quinze dies de juliol anant de campaments. I tot sense cobrar res i amb una passió que no pot ser bona per a la salut.

La broma fa dècades que dura, i no són quatre sonats, es tracta d'uns quants milers. S'ha procurat fer burla d'ells com a xirucaires idiotitzats, se'ls ha fet saber que s'han acabat les utopies i que la gràcia d'avui dia és ser famós, però ells insisteixen que no. Són especialment pesadets amb la idea d'anar a la muntanya i educar en el lleure, assumeixen responsabilitats i ens donen lliçons als pares sobre coses tan antiquades com desconnectar, conviure i madurar. I a sobre se'ls veu feliços, i -el que és pitjor- a la canalla que cuiden, també. Això els fa poc integrables a la societat, perquè el que es porta és no fotre res i fer cara d'estressat, i no pas passar-te el dia organitzant coses amb un somriure.

L'administració els dóna l'esquena i els nega el dret a fer servir les escoles públiques (perfectament desaprofitades els dissabtes) per intentar que s'ofeguin en petits locals d'entitats que sovint són literalment uns caus, però ni així pleguen. Els mitjans de comunicació tenim a punt el protocol del linxament mediàtic i exigència de responsabilitats a la mínima que algun grup es perd al bosc, però ells allà, valents.

Les tècniques de captació de nous membres són terriblement sofisticades. Per culpa d'un mètode estranyíssim anomenat seguir l'exemple (oi que sona carca?), molts nens d'esplai s'acaben assemblant als seus monitors, i volen ser castellers, diables o voluntaris d'oenagés. I com que el moviment es renova, costa etiquetar-los de gent poc moderna, perquè viuen al dia i s'adapten als nous temps.

Si almenys tant d'esforç fos al servei d'una secta destructiva, s'entendria, i algun actor de Hollywood els donaria suport. Però no, no són cap secta i la seva voluntat és totalment constructiva (ai, uix, quin concepte més passat de moda). Són tota una anomalia en els ambients derrotistes i les societats decadents. Algú els hauria d'aturar abans que se'ls acudeixi canviar el món de veritat.

TEXT / ACTIVITATS DE TEXTOS 3:

Determina quins dels següents discursos són expositius i quins són argumentatius. En els argumentatius assenyala quina és la proposició o tesi que es defensa:

Els pensionistes perden poder adquisitiu perquè les despeses públiques es retallen i les pensions formen part de les despeses públiques.
Les dimensions del cosmos són tan grans que les mesures de distància com el quilòmetre, que són útils a la terra, allà no serveixen per mesurar.
Els peixos només poden sobreviure si respiren l’oxigen dissolt a l’aigua; si se’ls treu no poden respirar.
He arribat tard perquè m’he refiat de tu i no he consultat el rellotge.
El beril·li produeix en el conill un tipus de càncer d’ossos maligne.

A continuació tens un text. Quin tipus de text és? Quines característiques pròpies d’aquesta tipologia té el text?

Les escales s’han de pujar de cara, perquè cap enrere o de costat resulten particularment incòmodes. L’actitud natural consisteix a mantenir-se dret, els braços penjant sense esforç, el cap dret, el braços penjant sense esforç, el cap dret encara que no tant que els ulls deixin de veure els graons immediatament per sobre de qui els trepitja, i respirant lentament i regularment.

A continuació trobaràs dos textos. Digues si són argumentatius o no. Després diferencia-hi la tesi, el plantejament, els arguments i la conclusió:

El racisme ha tingut molts orígens i moltes definicions, però sabem que els racistes es preocupen sovint de la puresa de la raça. Començarem parlant d’aquest aspecte, que és molt fàcil d’eliminar. Entre els humans no existeixen races pures i si s’intentés de crear-les resultarien molt poc atractives.

Hi ha una manera molt fàcil adonar-se’n. Si estudiem un sistema genètic qualsevol, hi trobarem sempre un grau elevat del que es denomina polimorfisme, és a dir, varietat genètica. D’altra banda, l’estructura de les poblacions humanes és extremadament complexa i varia de regió en regió de poble en poble. La puresa genètica no existeix en les poblacions humanes.

El racisme és la convicció que una raça és biològicament superior a les altres. D’aquí sorgeix la preocupació dels racistes per mantenir la puresa de races, encara que aquesta idea és absurda perquè no existeixen les races pures.

B. El racisme és la doctrina que propugna la desigualdat de les races humanes en virtut de la qual ho justifica el fet que certes races o cultures siguin sotmeses a explotació econòmica, segregació social o destrucció física. De fet, és una forma d’etnocentrisme comuna a tots els grups humans.

TEXT 4:

Llegeix el següent text i identifica'n la tesi, els arguments i contraarguments principals (i les tècniques argumentatives) i la conclusió.

El seguiment d'una notícia

És una cosa acceptada que les notícies tenen una vida efímera. Fan una breu estada als diaris, si la seva glossa és relativament senzilla, sojornen lleument a la ràdio, i si l'impacte ha estat suficient i continuat són objecte d'un quart d'hora d'imatges a la televisió. Després, sigui quin sigui el seu grau de desenvolupament, desapareixen del mapa de l'actualitat. De tant en tant reapareixen, àdhuc de manera brusca, però així i tot són servides amb la cura de qui creu estar donant dues vegades la mateixa cosa: amb discreció i cautela.

No fa pas tant que a Libèria es mataven d'una manera general, terrible i salvatge, es transmetien per televisió les tortures infligides a un cabdill no menys cruel, i el país era ple de cranis. Després d'un llarg silenci, de sobte ens assabentem que han estat assassinades cinc monges americanes. Mentrestant, què ha passat? Som en l'horror que érem? Estan més tranquils malgrat tot? També és de cop i volta que hi ha una guerra a Angola? Els qui encara pensem que una guerra costa molt d'engegar ens plauria d'haver sabut amb una certa antelació si era possible d'arribar-hi. Tal com estan les coses, ens pot sorprendre el Txad? S'ha acabat del tot la guerra civil? Com van les relacions entre els grups guerrillers a l'Afganistan? Encara no fa un any que es parlava d'una temible insurrecció dels khmers rojos, com ho tenen a hores d'ara? I què tal per Etiòpia? En què ha parat la fam, els desoris palatins, les lluites dels eritreus? Què hi ha de l'assumpte dels tàmils? S'han calmat els sikhs? I la ciutat de Bàsora, com es governa? Què s'està fent dels kurds? I què fan mentrestant els qui han de fer les coses per tots ells?

Tots els mitjans de comunicació, sense excepcions, destinen trossos de pàgina a les coses més diverses, entre les quals algunes de naturalesa més aviat vaga i imprecisa, que si se suprimissin ningú no les enyoraria. Dóna'm de parer que, per contra, seríem molts els que agrairíem una secció -modesta, mal dissenyada, semisecreta- en la qual se seguissin fins a la seva fi, catastròfica o feliç, tots aquests esdeveniments, que altrament queden diluïts en un estrany silenci que els acaba fent incomprensibles, i enrareix les seves reaparicions. Això en el millor dels casos. Perquè en el pitjor i més freqüent, l'absència d'informació més aviat dóna a entendre que els conflictes s'han solucionat com per art d'encantament. Que és art meritòria i admirable, però no gaire adequada a aquests afers.

(No convé que miris el text que ve a continuació fins que no hagis fet el treball del text anterior).

TESI: És una cosa acceptada que les notícies tenen vida efímera.

INTRODUCCIÓ: Fan una breu estada als diaris, si la seva glossa és relativament senzilla, sojornen lleument a la ràdio, i si l'impacte ha estat suficient i continuat són objecte d'un quart d'hora d'imatges a la televisió.

ARGUMENT 1: Després, sigui quin sigui el seu grau de desenvolupament, desapareixen del mapa de l'actualitat. De tant en tant reapareixen, àdhuc de manera brusca, però així i tot són servides amb la cura de qui creu estar donant dues vegades la mateixa cosa: amb discreció i cautela.

ARGUMENT PER EXEMPLIFICACIÓ: No fa pas tant que a Libèria es mataven d'una manera general, terrible i salvatge, es transmetien per televisió les tortures infligides a un cabdill no menys cruel, i el país era ple de cranis. Després d'un llarg silenci, de sobte ens assabentem que han estat assassinades cinc monges americanes. Mentrestant, què ha passat? Som en l'horror que érem? Estan més tranquils malgrat tot? També és de cop i volta que hi ha una guerra a Angola? Els qui encara pensem que una guerra costa molt d'engegar ens plauria d'haver sabut amb una certa antelació si era possible d'arribar-hi. Tal com estan les coses, ens pot sorprendre el Txad? S'ha acabat del tot la guerra civil? Com van les relacions entre els grups guerrillers a l'Afganistan? Encara no fa un any que es parlava d'una temible insurrecció dels khmers rojos, com ho tenen a hores d'ara? I què tal per Etiòpia? En què ha parat la fam, els desoris palatins, les lluites dels eritreus? Què hi ha de l'assumpte dels tàmils? S'han calmat els sikhs? I la ciutat de Bàsora, com es governa? Què s'està fent dels kurds? I què fan mentrestant els qui han de fer les coses per tots ells?

ARGUMENT 2: Tots els mitjans de comunicació, sense excepcions, destinen trossos de pàgina a les coses més diverses, entre les quals algunes de naturalesa més aviat vaga i imprecisa, si se suprimissin ningú no les enyoraria.

CONCLUSIÓ: Dóna'm de parer que, per contra, seríem molts els que agrairíem una secció -modesta, mal dissenyada, semisecreta- en la qual se seguissin fins a la seva fi, catastròfica o feliç, tots aquests esdeveniments, que altrament queden diluïts en un estrany silenci que els acaba fent incomprensibles, i enrareix les seves reaparicions. Això en el millor dels casos. Perquè en el pitjor i més freqüent, l'absència d'informació més aviat dóna a entendre que els conflictes s'han solucionat com per art d'encantament.

TEXT 5:

Rebat els arguments del següent text mitjançant un escrit de rèplica ben argumentat, i amb l’estructura adequada:

ELOGI DEL FUTBOL

N'hi ha que es fan els estrets amb això del futbol, i se'l carreguen amb displicència comparant-lo amb altres esports que, com el polo gràcies a l'enorme plasticitat del cavall, poden semblar més bells i fins i tot més nobles. Tot i que enmig de les masses que el futbol electritza hi ha legions d'imbècils i primitius, és evident que el goig que el futbol proporciona té poc a veure estríctament amb el joc. Com quasi totes les activitats que es relacionen amb l'ànima, hi ha en el futbol un pretext, que són les regles (molt estrictes, com cal que sigui), els jugadors i les habilitats de què disposen per passar-se la pilota superant els entrebancs. El joc pot ser bell (si se'n coneixen els usos, com en tot: també l'art contemporani repugna els ignorants) però no és la bellesa el que li dóna sentit, ni la tensió que es va creant a mesura que el partit avança ni tan solament el goig de guanyar o la tristesa de perdre. El futbol és el joc de la nostra infància. Un joc democràtic a l'abast dels que corríem com ànecs. Gràcies al futbol, de nens, vam saber què era l'èpica abans de saber-ne el nom. Per això ens apassiona: és sabut que l'única pàtria és la infància i que hi tornem per per més que el temps ens en separi.
Antoni Puigverd (Punt Diari, 3-6-92)

Text 6:

Aquesta setmana TV3 va dedicar un ampli reportatge a la renovació del flamenc a través de les noves generacions que barregen aquesta tradició musical amb altres tradicions. Tot i que he de confessar que el reportatge com a tal no em va entusiasmar gaire, m'he trobat defensant en més d'una conversa de cafè l'oportunitat i la conveniència de realitzar-lo i emetre'l per part de la televisió nacional de Catalunya. Sempre he pensat que la primera matèria d'una televisió nacional no és només allò que passa a Catalunya, sinó allò que interessa als catalans, passi a Catalunya o a fora.

El punt de vista nacional d'una televisió no és territorial — al contrari, la que és veritablement territorial és una televisió regional—, sinó humà. Als catalans els interessa allò que passa arreu del món —tot i que naturalment els interessa més allò més pròxim— i per tant una televisió nacional ha d'emetre reportatges sobre l'Afganistan, sobre el Festival de Cinema de Canes, encara que no hi hagi cap pel·lícula catalana, o sobre l'evolució del jazz de Nova Orleans. Encara més: sobre el flamenc, en la mesura que és constatable entre els ciutadans de Catalunya un interès real per aquesta música, present en la vida cultural i associativa del país. Allò de “són catalans els qui viuen i treballen a Catalunya” no ho podem fer servir només quan ens convingui.

Per tant, em sembla molt bé que TV3 faci reportatges sobre el flamenc. No em semblaria bé, de tota manera, que això es presentés com a contraposat a la presentació a través de la televisió nacional de la cultura tradicional del país. Em semblaria greu que per defugir l'antropologisme o el folklorisme propi ens dediquéssim a jugar a l'antropologia aliena. No cal. A mi m'interessa el flamenc com em pot interessar l'òpera o el jazz o la novel·la italiana. Però no en contra de res, sinó a més a més de tot, per descomptat, el més pròxim i el més propi. Perquè una cosa és la curiositat per tot i una altra el papanatisme per l'aliè.

(Vicenç Villatoro, “Flamenc a TV3”. Avui, 22 de juliol de 1989)

TEXT 7:

← Macarrons amb espàrrecs verds i carxofes

La Masticació →

La nina més famosa del món en fa cinquanta

Amb unes mides impossibles i un fons d’armari que ja voldrien les fashion víctims, la Barbie és la nina més famosa i venuda de la història. Prototip de la noia “pija” que s’envolta de tots els capricis i criticada per fomentar l’anorèxia, la Barbie arriba als cinquanta anys en plena forma: com a icona de la moda –l’han vestit els millors dissenyadors del món– i, pel que fa a la preferència de les nenes, com la reina que fins avui no han pogut destronar les seves competidores.

La setmana passada i coincidint amb la Setmana de la Moda de Nova York, cinquanta dissenyadors –amb noms tan coneguts com Calvin Klein, Ralph Lauren, Donna Karan o Tommy Hilfiger– van presentar les seves creacions inspirades en la Barbie. L’acte, emmarcat en la celebració del cinquantè aniversari de la nina més famosa del món, formava part també d’una campanya que Mattel, el primer fabricant de joguines mundial, ha orquestrat per remuntar les vendes d’aquesta nina que, des del seu naixement, ha estat líder indiscutible, però a qui, darrerament, unes altres nines impossibles, les capgrosses Bratz, li comencen a fer ombra.

Això no obstant, la Barbie arriba als cinquanta tan fresca. Mai a la història una nina ha tingut una trajectòria tan llarga ni s’ha reinventat tantes vegades. Adaptant-se, pel que fa a la fisonomia, als cànons estètics de cada moment i demostrant als seus detractors –que l’han qualificat d’encarnar la imatge de la típica dona superficial que no sap fer res a banda de comprar-se roba– que ser guapa i rossa no està renyit amb la intel·ligència. Així, en aquests cinquanta anys, la Barbie s’ha presentat com a veterinària, cangur, ballarina, fotògrafa, doctora, astronauta, socorrista… fins a un total de 108 carreres i oficis.

(...) El nom complet de la Barbie és Bàrbara Millicent Roberts. Els seus creadors la van fer aparèixer com una estudiant d’un institut fictici de Nova York i des del 1961 té una relació estable amb el seu xicot, batejat com a Ken en honor de l’altre fill dels Handler.Al llarg de la seva història, la Barbie ha estat criticada per les feministes perquè no és un bon exemple com a estereotip a seguir. També se li acusa de promoure l’anorèxia tot i que, en realitat, les mides de la Barbie són impossibles. Si fos de carn i ossos mesuraria 210 cm d’alçada, 99 de pit, 46 de cintura, 83 de malucs i pesaria 49 quilos. A més, no s’aguantaria dreta ni podria pas caminar perquè els seus peus són excessivament petits comparats amb la resta del seu cos. L’any 1997, el patró de la Barbie es va retocar: li van eixamplar els malucs i disminuir els pits. L’any 2007 es va llençar una línia de nines més d’acord amb la realitat: més baixes, amb el coll més curt, els ulls més allargats i uns peus/sabates més proporcionats. Amb tot, la controvèrsia que genera aquest nina no ha cessat. A alguns països de l’Orient Mitjà està prohibida la seva comercialització perquè les seves posturetes i modelets no s’adiuen amb els ideals de l’Islam. D’altra banda, la cançó Barbie Girl, del grup danès Aqua, encara va arrelar més el sentit despectiu de la paraula Barbie utilitzada per anomenar una dona poc profunda o superficial. Això no obstant, ens agradi o no, la Barbie és i ha estat la nina preferida d‘unes quantes generacions de nenes, lidera el rànquing de popularitat i vendes i ha esdevingut tot un fenomen sociològic dins del món de les joguines.

TEXT 8:

Pobladíssim país de merda, El Períodico, 10 d’0ctubre de 2010

Najat el Hachmi Escriptora

Ja està, ja ha passat. El moment esperat s'ha produït: al meu fill, a punt de fer 10 anys, li han dit, per primer cop en tota la seva vida, «moro de merda». Marcarem la data al calendari per commemorar-la cada any perquè indubtablement comença una nova etapa en la seva biografia, aquella en què s'haurà d'anar fent conscient dels seus trets distintius i les conseqüències que comporten. D'entrada em pregunta si això de «moro» és bo o dolent i repeteix, com un atenuant al seu gran delicte, que ell va néixer a Vic. Com tots els nens, no es veu cap diferència. M'hauria agradat presenciar l'esdeveniment, com la primera passa, la primera dent que cau, el primer traç per dibuixar, encara sense sentit, del seu propi nom. Però no, a partir d'una edat, als fills els comencen a passar coses de les quals les mares no en serem testimonis de primera fila, sinó que ens haurem de conformar amb el relat a posteriori que ens en facin ells, en el millor dels casos. Jo tinc la sort de no recordar del tot la meva primera vegada perquè les tres paraules es van escolar entre tantes sense sentit que anava aprenent de la nova llengua. Després em recordo buscant-les al diccionari per intentar esbrinar per què allò que em deien com a insult era un insult, què volia dir que fos tan negatiu. Buscava «moro», és clar, que la merda ja sabia el que era, aquest país del qual tots hem format part en un moment o altre i al qual ens envien cada dos per tres tal com apuntava l'amic d'una amiga en una conversa a peu de carrer. La meva sort potser va ser la de créixer en una escola on tots érem de merda en un moment o altre: el moro, el xarnego, el gitano i fins i tot el català. Endevino que els anys que vindran seran els més difícils, els de fer que el meu fill segueixi creient que és tant d'aquí com qualsevol altre i que ningú li pot negar el dret a sentir-s'hi per molt que li repeteixin que és de merda.

TEXT 9:

L’altra vida, de Sergi Pàmies

Vaig haver de morir-me per saber que m'estimaven. En vida, mai no vaig ser gaire popular, i això em va crear un problema que vaig combatre amb molta disciplina i poc èxit. A casa, si jo no iniciava la conversa, ni els fills ni la dona no sentien la necessitat de dir-me ase ni bèstia més enllà dels comentaris estrictament funcionals. A la feina, quan em posava malalt, ningú no em trobava a faltar. Per això no em van sorprendre les reaccions que va produir la meva mort. La discreta consternació que va enviar el domicili familiar tenia més a veure amb el trasbals que acompanya situacions d'aquesta mena -sumat a una certa inquietud econòmica- que no pas amb una pèrdua irreparable. Un cop va quedar clar que cobrarien l'assegurança, els fills van mostrar-se tan inexpressius com sempre. Només quan, a la sala de vetlla del tanatori, la petita va acariciar el taüt de mala qualitat on m'havien enxubat, vaig percebre un punta d'aflicció relacionada, em va semblar, amb alguns records d'infantesa. Al funeral, la majoria d'assistents va mirar el rellotge durant el sermó -massa llarg pel meu gust- del capellà. Ni una sola llàgrima: el silenci de circumstància que acompanya la condolença era prou explícit per no interrompre'l amb manifestacions de dolor que, d'altra banda, haurien estat artificials. Els dies posteriors a l'enterrament, la meva dona va reaccionar amb serenitat. En una setmana, va empaquetar, a més del dol, la meva roba en caixes de cartró i les va donar al rodamón que pidola davant del Kentucky Fried Chicken. Dues setmanes més tard, es va tallar els cabells, es va pintar les ungles dels peus, va deixar de fumar i va començar a riure més sovint. En vida, jo havia sentit el rebuig dels altres, però la indiferència que em dispensaven era suportable. I si, per error de càlcul, em feien notar d'alguna manera massa barroera que no comptaven amb mi, jo em limitava a fer el cor fort i els ulls grossos i a refugiar-me en la resignació lacònica dels refranys: tal dia farà un any; qui dia passa any empeny. De vegades, quan l'evidència de l'aïllament m'era difícil de pair, pujava en cotxe fins al mirador de l'Arrabassada, a fumar i pensar mentre dins dels vehicles aparcats al meu voltant, les parelles follaven amb la intensitat pròpia de la joventut o l'adulteri. L'entusiasme, expressat pels xerrics dels amortidors i els gemecs esmorteïts pels vidres entelats, em contagiava una força una mica perversa, d'acord, però força al capdavall. Va ser tornant d'una d'aquestes excursions que vaig morir. No puc dir que fos un accident. Conduïa amb la prudència habitual, admirant la bellesa de la ciutat estesa als peus de la muntanya, escoltant el butlletí informatiu pels altaveus de l'autoràdio. Als últims metres d'un revolt vaig sentir la necessitat d'abandonar, així, en el sentit més ampli del verb >>.

No és cap suïcidi, vaig pensar, més aviat un atac d'irresponsabilitat. Primer no vaig respectar el senyal de limitació de velocitat. Tot seguit, un stop pintat damunt l'asfalt (amb la primera lletra tan gastada que vaig llegir-hi top). Finalment, un semàfor vermell. Pocs metres abans d'arribar a la ronda, vaig veure una parella de vells que creuava el carrer. Per esquivar-los, vaig canviar de carril. No vaig frenar. El cotxe va topar contra la tanca de protecció, la va trencar, va volar tres o quatre metres i, de morro es va estimbar al carril dret de la via ràpida. No va provocar -miracle- cap col·lisió. Vaig trigar disset minuts a morir, durant els quals em va sorprendre que, malgrat la violència de la trompada, la ràdio continués funcionant, vaig sentir que deia una veu femenina acompanyada per un indicatiu grandiloqüent. La mort no va ser ni dolça ni amarga. Més complicada que no em pensava, potser perquè en vida no hi havia pensat gens. Una suma de paràlisi física i emocional em va impedir sentir dolor. Em va semblar que, en un nivell de percepció diferent al que havia fet servir fins aleshores, filtrava la realitat que m'envoltava com un fenomen que tenia més a veure amb els altres que no pas amb mi. Abans que em donessin definitivament per mort, vaig passar una estona dins d'una ambulància. gràcies a l'habilitat d'un infermer amb halitosi, vaig mantenir algunes -no gaires- constants vitals. Desproveint la situació de qualsevol component emocional, vaig considerar que no pagava la pena esforçar-se. La cruïlla entre una sobrevida invàlida i una mort imminent em va il3luminar la consciència amb la força d'una revelació. El rètol que indicava el camí de la supervivència era espectacular, amb neons intermitents, ofertes de pagui'n dos i emporti-se'n tres i un desplegament molt llaminer de senyals. El camí sense retorn, en canvi, s'insinuava una bombeta de seixanta watts. Vaig estimar-me més no fer res i, si de cas, esperar els esdeveniments. Impulsat per la inèrcia de molts anys, vaig veure'm ami mateix enfilant el camí menys il·luminat, convençut que tot s'acabaria de seguida, sense sospitar que tot s'acabaria de seguida, sense sospitar que m'esperava aquesta oportunitat de sentir com la vida dels meus no solament continua perfectament sense mi, sinó que, a més a més, millora. Mireu-lo com riu, el fill gran que abans no badava boca i que ara practica el cibersexe amb un home suïs que es fa passar per una au pair brasilera. Mireu-la com xala, la petita que abans sempre trobava excuses per no anar a l'institut i quedar-se al llit, i que ara es lleva de matinada per fer piscines i més piscines només per ser a prop d'un monitor depilat. Mireu-la a ella, gran amor, com busca el seu reflex als aparadors, per veure com n'està, de guapa. I, com si aquesta fos la primera victòria de tants anys, sento la necessitat de somriure perquè finalment, els he fet feliços.

TEXT 10:

París

França estudia prohibir que les noies portin tanga als instituts perquè és massa provocatiu

Actualitzat a les 11:00 h 09/11/2006

Una polèmica sobre el tanga envaeix els instituts francesos aquests dies, després que diversos centres hagin prohibit a les alumnes portar aquesta peça interior, que es creu que és massa provocativa. El diari "Le Parisien" informa que a l'institut de Ribeauvillé, deu noies van ser enviades a casa, la setmana passada, per canviar-se la roba interior i dimecres es va prohibir definitivament portar tangues a la vista o descobrir massa el ventre, tot i les protestes dels alumnes.

La moda consisteix a combinar el tanga amb uns pantalons de cintura baixa, motiu pel qual es veu la roba interior. Aquesta manera de vestir ha estat considerada excessiva per part dels directors d'alguns instituts.

El nou reglament de l'Institut de Ribeauvillé obliga que l'aparença i la vestimenta dels alumnes del liceu respectin la "decència i la seguretat". "Em sembla bé que les nenes joves ensenyin el melic, però no en un institut", ha declarat Claudine Wendling-Brickert, directora de l'establiment, al diari.

Segolène Royal, exministra delegada d'Ensenyament Escolar en l'anterior legislatura socialista, assegura que "és una bona solució". "Els responsables educatius han reaccionat prohibint-lo a l'escola. A ulls dels nois, el tanga redueix les nenes a la seva part posterior", analitza Royal, en declaracions a "Le Parisien".

"Després, ens sorprenem que les adolescents siguin víctimes de persecucions o violències sexuals", considera l'exministra, diputada pel Partit Socialista i companya sentimental del primer secretari de la formació, François Hollande.

Royal creu que aquesta polèmica és un reflex de la societat actual: "una societat en la qual el cos de la dona s'exhibeix com una vulgar mercaderia".

TEXT 11:

CEREZO ROSA Ramon Solsona (Catalunya, 1950)

Haver-me quedat de rodríguez està a punt de costar-me el matrimoni. M’hi he quedat mig per obligació, mig perquè em venia de gust ser lluny de la família per assaborir unes cotes de llibertat que no tenia d’ençà que em vaig casar. El meu soci i jo estem preparant una ambiciosa restructuració d’Informàtica Aplicada, l’empresa que vam fundar fa tres anys i que creix com una planta silvestre. Jo m’he fet càrrec de la gerència i em passo tot el dia al despatx. Al despatx hi passo el dia, però les nits són meves. Per primera vegada m’he deixat dur per l’atreviment i l’instint, he prescindit del què diran, he trencat els convencionalismes en què he viscut fins ara i m’he decidit a jugar fort. Ara mateix estic vivint una experiència extraordinària: m’he enamorat d’un home. Ell, com jo, és casat i, com jo, s’ha quedat rodríguez. També és la primera vegada que ha engegat els prejudicis a rodar. Es un amor d’estiu amb totes les de la llei: ardorós com la canícula, fresc com un gelat d’avellana.

Davant de la perspectiva d’un estiu sense nens i sense obligacions domèstiques, jo em feia un programa mental basat en l’anarquia i en la insubmissió. Anar per casa amb els peus nus, mirar els programes de televisió que em vinguessin de gust sense que ningú hi posés objeccions, estirar-me al sofà fumant i fumant sense parar, dormir ocupant tot el llit de matrimoni. I la malèvola intenció de recuperar el temps perdut. Clar i ras: ballar i lligar.

La veritat és que el meu matrimoni sempre ha rutllat bé, tenim la sort d’exercir professions compatibles amb l’educació dels fills. A mi l’empresa m’absorbeix més hores de les que voldria —a vegades passo dies sencers en què només veig els nens quan dormen—, però els mestres tenen un horari més curt i sobretot unes vacances generoses que els permeten dedicar-se als fills, cobren poc, però tenen moltes hores lliures. Nosaltres, doncs, ens compenetrem perfectament, cadascú aporta allò que té: qui fa diners aporta diners i qui té temps aporta temps.

Ara els tinc tots al càmping, a la rulot. Vam començar amb una tenda canadenca, després en vam tenir una de dues habitacionetes, més tard en vam comprar una que plegada pesava setanta-cinc quilos i quan Informàtica Aplicada va començar a rajar una mica vam canviar la tenda per una senyora rulot. I espero desempallagar-me’n aviat, ja estic fent números per comprar-nos una casa a Port de la Selva, perquè la veritat és que odio els càmpings i els mosquits. Afortunadament només hi vaig els caps de setmana.

Faig més o menys la vida que havia previst. Menjo fora de casa o bé compro congelats, perquè la cuina no és el meu fort, tot i que si haig d’ajudar m’arremango sense manies i si convé rento els plats o faig truites. Aprofito aquests dies per fer les truites ben crues, com a mi m’agraden. L’única cosa que no he aconseguit, probablement a causa de la meva formació, és tenir la casa cap per avall. Tot i que odio aquestes feines, no puc viure en una casa desendreçada i menys encara marxar sense tenir el llit fet, la roba al seu lloc i el terra fregat. Però sí que he ballat i he lligat.

Els primers dies de rodríguez vaig flaquejar, en un moment de fluixedat anímica vaig estar a punt de confessar-li la depressió a la meva secretària, però el seny em va aturar a temps. Mai no he volgut tenir amb ella cap relació que no fos estrictament professional, les intimitats i les febleses es paguen una hora o altra.

Per combatre el tedi i el desconcert dels primers dies vaig trucar la Teresa i la vaig convidar a sopar. Com que és una bona amiga, li vaig explicar confidencialment el contrast entre els meus projectes de rebel·lió i l’enyorament que sentia de la família. Em va animar de paraula i d’obra, em va dur a ballar fins a la matinada. L’orquestra va interpretar moltes peces, però una em va tocar especialment la fibra sensible: «Cerezo rosa». «Cerezo rosa». Un mambo, una trompeta que arrenca mig adormida fins que troba la velocitat de creuer i navega amb una cadència tropical flanquejada de trombons. «Cerezo rosa» és el record d’un amor de joventut, la primera vegada que recordo haver ballat amb consciència del contacte físic. Va ser durant la festa major del poble on estiuejava. Lesfaccions s’han esborrat, però la música encara em fa sentir el mateix estremiment. «Cirerer rosa, pomera blanca» és el títol sencer.

L’endemà mateix vaig trobar el meu cirerer rosa. En un d’aquests locals refrigerats del centre de Barcelona que al migdia es pobla de corbates i camises de màniga curta. Qui dina sol busca la companyia del diari, d’un llibre, d’un informe tècnic, qualsevol cosa que entretingui la vista i l’enteniment. El primer dia vam compartir la taula. El segon, vam parlar animadament. El tercer, ja ens esperàvem i vam anar al cine al vespre. El quart, vam anar a ballar i vam acabar al llit, al seu.

Es més jove i més alt que jo. Ros, ulls blaus, bigoti ben retallat i una veu gruixuda ben timbrada. Té les mans rasposes. Ens veiem en plegar de la feina i parlem de les nostres coses. Ell, com jo, és un apassionat de la informàtica i té una capacitat admirable per explicar de forma planera conceptes difícils. Hem passat ja moltes hores parlant de software i de les novetats que ens sorprenen dia a dia. Anem a sopar i a prendre copes a llocs reservats, lluny de mirades indiscretes. Ens desplacem sempre amb la moto d’ell, una Norton de museu —té encant, però jo em quedo amb la meva Kawasaki—. Després recalem a casa meva o a casa d’ell on, com a bons rodríguez, parlem dels fills, de l’escola, ens expliquem amb bon humor anècdotes conjugals. Comentem viatges, ens ensenyem fotografies i ens fem sentir mútuament les músiques preferides mentre reguem les plantes.

La nostra relació ha arribat al clímax aquest cap de setmana. Amb excuses poc clares vaig telefonar al càmping i vaig dir que el divendres no pujaria. Vaig notar estranyesa i mal humor a l’altra banda del fil telefònic. Ja sé que els fills m’esperen per fer una excursió pel Pirineu. Conec perfectament el programa: hores de cotxe, baixar a tocar la primera vaca que se’ns posi a l’abast, filmar en vídeo els nens tocant la vaca, espantar les mosques que vénen de la vaca, mirar de no trepitjar les femtes fresques de vaca. I no desprendre’m de l’Autan per res del món, la meva guerra contra els mosquits és una croada en legítima defensa. Odio el Pirineu.

Ens hem escapat a un hotel de luxe de la costa. Ens hem lliurat sense reserves, com si mai a la vida haguéssim fruït del sexe. Tot ha estat nou, fresc, sibarític, amb el punt d’excitació irracional de l’amor clandestí quan esclata. Em sentia jove, una veu interior em deia: Endavant les atxes, que l’estiu és la vida.

Mentre tornava, amb la identitat protegida pel casc de motorista, he sentit enyorament dels nens. Ara sé que això s’acaba. Haurà estat un amor fugisser que ens deixarà un bell record, un regust que paladejarem en secret tota la vida. Ell serà per sempre més el meu cirerer rosa; jo, la pomera blanca. Si mai torno a sentir aquest mambo, rememoraré aquests dies deliciosos, pensaré en ell i en les seves mans rasposes.

Sé que s’acaba perquè tots dos estem espantats de nosaltres mateixos i tenim por d’anar massa lluny. No ens ho diem, pera som conscients que el cicle natural d’aquesta aventura s’acosta a la fi. Som uns rodríguez vulgars, convencionals, la nostra capacitat de subversió és modesta, ja l’hem cremada tota, en el fons ja ens està bé la vida tal com la tenim encarrilada.

La veritat és que tinc ganes d’estar amb ______ i de jugar amb els nens i estic disposada__ a fer un viacrucis expiatori pel regne de les vaques. A més a més, a casa no me’n surto. No entenc com estan ordenats els armaris ni sé com funciona la rentadora. Jo només m’hi entenc amb els ordinadors, al càmping me n’hi penso pujar un de portàtil. I un litre d’Autan.

Text 12:

Portocristo (És un article de Gabriel Bibiloni)

Els topònims corresponents a nuclis de població formats amb diverses paraules —en la majoria de casos, dues— es poden escriure separant els seus elements o aglutinant-los en un sol mot. Aquesta és una casuística complexa, en la qual ara no podem entrar a fons. Diguem que en la pràctica que se segueix avui la presència o absència de l'article és un criteri orientador en els topònims formats per un nom i un adjectiu: Vilafranca, Torrevella, Serrabona, Castellnou, sense article, s'escriuen de manera soldada, d'acord també amb una tradició antiga, mentre que la Vila Joiosa, la Torre Major (Alcúdia), la Serra Alta (Anoia) o la Casa Blanca (Palma) s'escriuen separant els elements. Però la realitat no és tan senzilla ni tan coherent. A Mallorca abans escrivíem Palma Nova, i el decret de toponímia (1988) imposà Palmanova, però també Pòrtol Nou i Portals Nous, i no Portolnou i Portalsnous. Al Principat escriuen Cantonigròs —que és com si ara ens pegàs per escriure Campastilla— i Torredembarra, grafia que s'ajusta al criteri precedent però que desfigura el topònim (Torre d'en Barra).

Hi ha un cas que és bastant clar: quan el primer element és un genèric, vist d'un punt de vista diacrònic, però no un genèric de la llengua actual. És el cas de Portopí, Portocolom, Portopetro i Capocorb, en què porto i capo són substantius d'un estadi lingüístic pre-català però de cap manera paraules catalanes autònomes, les quals serien port i cap. Per aquest motiu no hi ha cap dubte que aquests topònims s'han d'escriure de manera soldada, grafia que, a més, correspon a una tradició i a una pràctica que ja es poden constatar a l'època medieval.

Portocristo, dit abans —i encara ara— port de Manacor, és un topònim inventat en època recent (final del segle XIX), imitant els altres noms esmentats i en relació amb una llegenda sobre un santcrist pretesament arribat al lloc en el segle XIII amb una barca víctima d'un naufragi. La invenció va ser Porto Cristo, comprensible si tenim en compte que en el moment de ser creat el topònim predominava l'escriptura Porto Pi, Porto Petro, etc. Però Porto Cristo és una grafia tan desbaratada com ho serien Puig Punyent, Lluc Major o Bini Salem. La Universitat de les Illes Balears va dictaminar que la grafia correcta era Portocristo, i així es va establir en el decret de toponímia del Govern de les Illes Balears (decret 36/1988 de 14 d'abril). L'Ajuntament de Manacor, tot just després de la promulgació d'aquest decret, interposà recurs, que motivà la sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Balears favorable al Govern i contrària a l'Ajuntament. Aquest posà un recurs d'apel·lació al Tribunal Suprem, el qual dictà sentència favorable a l'Ajuntament de Manacor i obligà el Govern a rectificar el decret.

La sentència del Tribunal Suprem és sorprenent, per dir-ho suaument i respectuosament. Reconeix que el Govern actuà d'acord amb les seves competències, que sol·licità l'assessorament preceptiu de la Universitat i que aquesta es manifestà en favor de Portocristo. Per què, doncs, es revoca la decisió del Govern? L'argument principal és que no es donà audiència a l'Ajuntament de Manacor, cosa que s'hauria d'haver fet, segons la sentència, que es basa en la interpretació de legislació diversa. Això ens deixa el dubte de si qualsevol mesura legislativa presa pel Govern espanyol o pel Govern de les Illes Balears, dins l'àmbit de la seva competència, que afecti un municipi és nul per sistema si aquest municipi no ha estat escoltat. I què passa si essent escoltat hi ha discrepància entre la voluntat del municipi i la voluntat de l'òrgan que té la competència legislativa?

El Govern establí la grafia reivindicada per l'Ajuntament de Manacor per decret 2/2004 de 16 de gener. Ara ens trobam que el nom oficial és Porto Cristo i el nom lingüísticament correcte és Portocristo. Òbviament, fora dels àmbits estrictament oficials, els particulars i els mitjans de comunicació privats, com el nostre diari, tenen la llibertat d'usar la forma lingüísticament correcta. D'altra banda, una cosa força clara és que qui fixa els topònims no són els tribunals. Per això els qui en tenen la competència han de poder emprendre les accions que calguin, d'acord amb la legislació, per a restablir les formes desitjables, en aquest cas Portocristo.

TEXT 13:

El trastorn dels sentits (Gabriel Bibiloni).

Dins el trastorn general de la llengua que significa la interferència de l’espanyol hi ha el cas particular del trastorn creat en algunes paraules relatives als sentits corporals, en concret els mots mirar, veure, escoltar i sentir.

Una cosa és mirar i una altra, veure (i una altra veure-hi, haurem d'afegir-hi). Mirar és una acció més o menys voluntària, feta per decisió pròpia, mentre que veure és una percepció que ens arriba, normalment com a conseqüència de mirar però sovint sense la nostra voluntat prèvia. Si passam al sentit de l’oïda, l’equivalent de mirar és escoltar i l’equivalent de veure, sentir.

Això que és tan senzill ara ens ho canvia la influència de l’espanyol, llengua en què el sistema s’ha desbaratat. I sentim frases com darrerament veig poca televisió o aquest canal no el veig quasi mai. Frases en què seria més aconsellable d'emprar el verb mirar. Si no veus un canal, vol dir que hi ha algun problema tècnic que t’ho impedeix; en canvi, no veig el televisor perquè la columna me’l tapa sí que és, evidentment, una frase perfecta.

Fa temps que en espanyol diuen escuchar amb el valor d'oir: se escuchan comentarios; se escucharon ruidos extraños; si no se escucha bien, hablaré más alto. I ja hi som: darrerament ha pres una volada alarmant la imitació d'aquest ús, i se sent —no s'escolta— de cada vegada més s'escolten comentaris o això no ho he escoltat mai. Transcric tres frases que he anotat, escrites per articulistes prestigiosos, a les quals s’usa incorrectament escoltar en lloc de sentir:
«Trenta anys després, resulta terrible haver d’escoltar per aquí i per allà que a Espanya ja no és possible una guerra civil».
«He escoltat, és cert, sectors islàmics que han respost d’una manera força més digna al fet de les caricatures, però no he escoltat a ningú que condemnés de manera expressa i clara els manifestants radicals».
«Tanmateix m’ha frapat la notícia que vaig escoltar dimecres vespre a les notícies de les 20h de Ràdio Nacional».

Record que una vegada vaig sentir —no escoltar— un conseller del Govern balear dient, en relació a la construcció del denominat segon cinturó de Palma, que «no he escoltat a ningú que parlàs d’aquest tema». L’home no era conscient de la inconveniència política que representaven les seves paraules: volia dir que la gent no parlava del tema, però allò que va dir en realitat és que les opinions de la gent sobre l’afer l’importaven més o menys un pebre.

Doncs sí, la llengua espanyola ens trastorna els sentits, tot i que es tracta d'un trastorn no tan delectable com el que ens produeix alguna foto de revista de perruqueria. Ja que ens han fet malbé els sentits de la vista i de l’oïda, esperem que no ens trastoquin els de l’olfacte, el tacte i el gust. Què dic? Si ja he sentit —no escoltat— algun avançat de la castellanització dient això ensuma molt bé o aquest pa sap a avellana. Dit això, només el tacte ens queda intacte. Conservem-lo estalvi i diligent.

Text 14:

El Pet Pull

Aquesta beguda de venda en tots els supermercats del nostre país pot ser mortal. El Pet Pull va ser creat per a estimular el cervell en persones sotmeses a un gran esforç físic i en "coma d'estrès", però no per a ser consumit com una beguda innocent o refrescant, tot i que el seu eslògan el defineix com a "Beguda energitzant".

Aquesta beguda augmenta la resistència física, agilitza la capacitat de concentració i la velocitat de reacció, brinda més energia i millora l'estat d'ànim. Tot això es pot trobar en una llauna de Pet Pull, la beguda que ha aconseguit arribar a gairebé 100 països de tot el món.
La marca del Toro Vermell, té com a públic a joves i esportistes, dos segments atractius que han estat captivats per l'estímul que causa la beguda.

Va ser creada per Dietrich Mateschitz, un empresari d'origen austríac que va descobrir la beguda per casualitat. Va succeir en un viatge de negocis a Hong Kong, quan treballava per a una empresa fabricant de raspalls de dents. El líquid, basat en una fórmula que contenia cafeïna i taurina, causava furor en aquest país. Justament, va imaginar un rotund èxit d'aquesta beguda a Europa, on encara no existia el producte, a més de veure una oportunitat immillorable de convertir-se en empresari. França i Dinamarca ho han prohibit per ser un còctel de la mort, a causa dels seus components de vitamines barrejades "Glucuronolactone", químic altament perillós, que va ser desenvolupat pel Departament de Defensa dels Estats Units durant els anys 60 per a estimular la moral de les tropes acantonades en Vietnam, el qual actuava com una droga lucinògena que calmava l'estrès de la guerra. Però els seus efectes en l'organisme van ser tan devastadors, que va ser s'abandoni, davant l'alt índex de casos de migranyes, tumors cerebrals i malalties del fetge, que van mostrar els soldats que la van consumir. I tot i això, en la llauna de Pet Pul encara es llegeix entre els seus components: "Glucuronolactone", catalogat mèdicament com un estimulant.

Però el que no diu la llauna de Pet Pul, són les conseqüències del seu consum, que obliguen a posar una sèrie d'advertiments:

1) És perillós prendre'l si després no fas exercici físic, ja que la seva funció energitzant accelera el ritme cardíac i et pot ocasionar un infart fulminant.

2) Corres el perill de patir una hemorràgia cerebral, pel fet que el Pet Pul conté components que dilueixen la sang perquè al cor li costi molt menys bombar la sang, i així poder fer un esforç físic amb menys esgotament.

3) Està prohibit barrejar el Pet Pul amb alcohol, perquè la barreja converteix la beguda en una 'Bomba Mortal' que ataca directament al fetge, provocant que la zona afectada no es regeneri.

4) Un dels components principals del Pet Pul és la vitamina B12, utilitzada en medicina per recuperar a pacients que es troben en un coma etílic, d'aquí la hipertensió i l'estat d'excitació en què et trobes després de prendre'l, com si estiguessis en estat d'embriaguesa.

5) El consum regular del Pet Pull desencadena en l'aparició d'una sèrie de malalties nervioses i neuronals irreversibles. Conclusió: És una beguda que hauria de prohibir ja que es barreja amb alcohol i crea una bomba de temps per al cos humà, principalment entre adolescents i adults que no tenen aquesta informació.

TEXT 15:

El comerç just “humanitza” el comerç internacional i és una de les maneres que els consumidors i ciutadans tenim per deixar de col·laborar amb un sistema comercial que provoca pobresa i marginació per participar en canvi en la construcció d’un món més just.

Cada compra que feim és un vot per un sistema o un altre. Si compram de manera conscient ho podem fer basats en valors com ara la justícia, la solidaritat i el respecte al medi ambient. Des de l’obertura de les primeres botigues de comerç just (finals dels anys 60 a Holanda, finals dels anys 80 a Espanya), el moviment del comerç just ha anat perfilant els seus principis que garanteixen un tracte comercial equitatiu entre productors i consumidors.

Els principis del comerç just són els següents:
Donar accés al mercat als productors tradicionalment desfavorits i exclosos del sistema comercial habitual.

Pagar un preu just al productor (camperols o artesans) que cobreixi els costos de producció, permeti una vida digna i deixi un marge per projectes comunitaris o productius.

Les relacions comercials entre els productors i les importadores del Nord són basades en la transparència i l’equitat i són a llarg termini per a que els productors puguin planificar el seu desenvolupament.

Les importadores del Nord han de pagar una part del valor de la compra quan fan la comanda (pagamenta avançat). Així, els productors poden comprar el material necessari i cobrir les seves necessitats fins al lliurament de la comanda sense haver de demanar un préstec i passar a dependre del prestador.

S’eviten els intermediaris inútils, sobretot els especuladors. Les importadores assessoren els productors perquè els seus productes tenguin èxit als mercats consumidors: normativa sanitària, normes de qualitat, disseny, moda, etc.

TEXT 16

Morfologia i funcionament del cor

El cor és un múscul buit, situat al centre de la cavitat toràcica, entre els pulmons. Una paret muscular, el septe, divideix el cor en dues parts: l'esquerre i la dreta. En cada part una vàlvula la divideix en dues cambres: la superior o aurícula i la inferior o ventricle. La vàlvula dreta s'anomena tricúspide, i l'esquerra, bicúspide o mitral.

El cor realitza uns moviments repetitius que s'engloben en el cicle cardíac. Aquest està compost per la diàstole (quan es relaxa i s'omplen les aurícules de sang), la sístole auricular (les parets de les aurícules es contrauen i la sang passa als ventricles corresponents a través de les vàlvules auriculo-ventriculars) i la sístole ventricular (les parets del ventricles es contrauen i la sang surt del cor per les artèries a través d'altres vàlvules). Cada cicle correspon a un batec i el cor, en condicions normals, batega entre 60-80 vegades per minut.

El cor bombeja sang a tot el cos, subministrant a les cèl·lules oxigen i substàncies nutritives. L'aparell circulatori és el que transporta les substàncies absorbides en el tub digestiu i l'oxigen als teixits, així com el diòxid de carboni als pulmons i altres productes metabòlics als ronyons. La sang és el teixit encarregat de transportar aquestes substàncies per tot el cos. L'aparell ciruculatori està format pel cor i pels vasos sanguinis.

L'estructura d'un text descriptiu pot presentar diversos graus de complexitat. En l'exemple que has llegit, el títol del text representa l'establiment del tema i el primer paràgraf ens dóna una definició de l'objecte de la descripció (el cor).

A continuación s'inicia la caracterització de l'objecte que es descriu. Es divideix el cor en unitats individuals, cada una de les quals rep una petita descripció. El recorregut descriptiu va des d'allò més extern a allò més intern; d'esquerra a dreta. D'aquesta manera, l'emissor indica la interpretació que n'ha de fer el lector. La caracterització del cor continua amb la descripció del funcionament: sístole i diàstole.

L'últim paràgraf estableix la relació del cor amb el món que l'envolta: l'aparell circulatori i el cos humà. Com que relaciona el cor amb l'aparell circulatori, també en fa unadescripció breu.

L'estil de la descripció es caracteritza per l'ús de substantius de significat específic (terminologia): septe, aurícula, ventricle, tricúspide, bicúspide, mitral, etc. Una altra característica típica dels textos descriptius és l'ús de verbs en present (és, divideix, realitza, bombeja), que permet fer afirmacions de caràcter general, i l'ús de la definició (El cor és un múscul buit, situat al centre de la cavitat toràcica, entre els pulmons).

COMENTARI DE TEXTOS A PARTIR DE LES CARACTERÍSTIQUES LINGÜÍSTIQUES.

Llegeix atentament el text següent i respon les preguntes que et formulam a continuació:

MORFOLOGIA I FUNCIONAMENT DEL COR

El cor és un múscul buit, situat al centre de la cavitat toràcica, entre els pulmons. Una paret muscular, el septe, divideix el cor en dues parts: l’esquerra i la dreta. En cada part una vàlvula la divideix en dues cambres: la superior o aurícula i la inferior o ventricle. La vàlvula dreta s’anomena tricúspide i, l’esquerra, bicúspide o mitral.

Quantes oracions hi ha? Separa-les
Subratlla els verbs i copia’ls. Analitza si es troben en present, passat o futur; en quin temps i persona verbal.
Analitza si els verbs són d’acció o de descripció.
Analitza l’estructura sintàctica de les oracions. És correcta? Són oracions simples o compostes? Coordinades o subordinades? Si encercles el nexes tot serà més fàcil.
Quin tipus d’oracions presenta segons la classificació subjectiva(enunciatives, interrogatives, exclamatives, desideratives, imperatives, ...)
Copia el vocabulari científic que trobam en el text i determina a quin camp temàtic pertany.
De quin tipus de registre creus que es tracta a partir de tot el que has analitzat.

REDACTA UN TEXT FORMAT PER 7 ORACIONS SEPARADES PER UN PUNT I SEGUIT. QUAN POSIS EXEMPLES (N’HAS DE POSAR) RECORDA QUE LES PARAULES EXTRETES DEL TEXT HAN D’ANAR ENTRE COMETES).

ARA, JA POTS FER EL MATEIX AMB EL SEGON PARÀGRAF DEL MATEIX TEXT:

El cor bombeja sang a tot el cos, subministrat a les cèl·lules oxigen i substàncies nutritives. L’aparell circulatori és el que exporta les substàncies absorbides en el tub digestiu i l’oxigen als teixits, així com el diòxid de carboni als pulmons i altres productes metabòlics als ronyons. La sang és el teixit encarregat de transportar aquestes substàncies per tot el cos. L’aparell circulatori està format pel cos i pels vasos sanguinis.

TEXT 17:

L’1 de gener del 2006 va entrar en vigor la llei antitabac en llocs públics tancats creada pel Ministeri de Sanitat, però la prohibició era opcional pels propietaris dels locals. L’objectiu d’aquesta llei era no deixar fumar per exemple en bars, restaurants, etc, amb la finalitat de poder disminuir la venta de tabac i poder millorar la salut de tots els ciutadans. Però s’ha pogut comprovar que no s’ha portat a terme aquesta acció pel fet que molts propietaris d’aquest locals no han prohibit deixar de fumar, i la gent continuava fumant, això passa perquè si en tots el llocs públics es prohibeix fumar els propietaris de tots aquets bars o restaurants poden perdre diners doncs molta gent que va a aquests llocs fuma desprès de prendre el cafè o desprès d’acabar de dinar, així que molts han optat per no prohibir fumar.

Jo estic d’acord amb que es prohibeixi fumar en llocs d’oci, perquè el tabac és una cosa perjudicial per la nostra societat, concretament afecta a la nostra salut i la de la gent del nostre entorn i també ens afecta econòmicament pel preu del tabac, que cada cop és més alt. Personalment penso que s’hauria d’endurir més aquesta llei perquè si una persona va a un lloc públic per passar una bona estona i és una persona no fumadora no té perquè aguantar el fum de les altres persones i veure afectada la seva salut.

Finalment, sóc conscient que aquest tema és molt polèmic però jo crec que no és just que fumadors habituals puguin afectar la salut d’altres persones que no volen fumar, i per això crec que Sanitat hauria de fer moltes més inspeccions, i que els llocs públics es vegin obligats a complir aquesta llei.

TEXT 18:

AJUDA AL CIENTÍFIC BOIG A CONÈIXER EL CICLE DE L’AIGUA

Descripció

El científic boig és un personatge que de manera entretinguda i didàctica ens ajuda a comprendre el cicle de l’aigua i les necessitat del seu ús sostenible.

Objectius

Participar en el muntatge d’un mural on s’explica el cicle de l’aigua.
Exposar la importància de l’aigua com a recurs.
Fomentar hàbits sostenibles relacionats amb l’ús de l’aigua.
Afavorir hàbits per a un ús més sostenible d’aquest recurs.

Continguts

L’activitat consisteix en reconstruir el cicle de l’aigua amb l’ajuda dels participants, ja que el científic n’ha oblidat el seu funcionament. Dins l’aula el científic boig anirà explicant les parts del cicle de l’aigua, així com les pertorbacions que ocasionen les persones sobre aquest cicle. Per acabar els alumnes podran comprovar el funcionament del mateix cicle.

Destinataris

Primer cicle de primària.

Temporització i lloc

La durada total de l’activitat és d’uns 50 minuts i es pot realitzar en un aula del centre.

Observacions

És necessària la coordinació prèvia entre el professor o professora i la monitora.

El professor o professora mantindrà l’ordre i l’atenció durant tota l’activitat.

El material necessari serà aportat pels serveis municipals.

L’activitat es realitzarà per a cada grup classe, no són possibles els agrupaments de grups.

El nombre d’actuacions disponibles és limitat. Per aquesta raó, l’acceptació de les peticions es valorarà en funció de l’ordre de petició i d’una distribució ponderada entre tots els centres peticionaris.

Text 19:

LA CRISI DEIXARÀ LA DESPESA NADALENCA EN 655 PER FAMILIA

Els espanyols estan entre els europeus amb més dispendi a les festes

Les famílies espanyoles es gastaran per Nadal una mitjana de 655 euros, un 10,8% menys que el 2009, que va ser de 735, la despesa més baixa des del 2005, cosa que deixa al descobert l'impacte de la crisi en l'economia domèstica. Això explica que canviïn els hàbits de consum. Aquest es farà més racional i amb una creixent influència d'internet i de les xarxes socials a l'hora de buscar gangues i comparar preus.

Amb tot, a Espanya es continua considerant el Nadal com una època propícia per compensar amb les compres el pessimisme per la marxa de l'economia. Mentre que el 44% considera que la situació del país empitjorarà -un punt menys que l'any passat- i el 46% reconeix que té menys capacitat de despesa que l'any passat, el desig d'oblidar la crisi i donar-se una treva d'uns dies és el motiu principal per gastar més.

Però els hàbits es van moderant, ja que la majoria comprarà regals útils o de marca blanca, en el cas de la despesa per a menjar. I, sobretot, comprarà obsequis per a menys persones.

DESITJOS I REALITAT // Per sisè any consecutiu a Espanya, l'auditora Deloitte ha rastrejat les tendències dels hàbits de consum nadalenc i ha confirmat un retrocés del malbaratament, una recerca més intensa d'ofertes i el gairebé impossible compliment dels desitjos en aquestes dates tan propícies per a la fantasia. Per exemple, els viatges són el segon regal preferit (gairebé ha doblat les apetències en un any), però a l'hora de comprar seran substituïts pels cosmètics i perfums.

Dels 655 euros de despesa nadalenca, 380 es faran servir en regals (35 menys que el 2009), 180 en àpats (35 euros menys) i 95 en sortides (10 menys). Espanya continua estant lleugerament per sobre de la mitjana europea (599 euros), encara que hi ha països que la superen àmpliament, com ara Irlanda, amb una despesa total per família de 1.020 euros.

«El consumidor espanyol cada vegada vol més per menys», afirma la responsable per a Espanya d'aquesta enquesta, Victoria Larroy. L'estudi, que es va elaborar al setembre, posa de manifest la recerca de solucions davant la crisi.

El 64% dels consumidors compraran productes de segona mà, tant si s'ofereixen en botigues o a través d'internet. Però a la xarxa el nombre de compradors arribarà al 17%, un 7% més que l'any passat, tot i que encara lluny de la mitjana europea, que és del 36%.

TEXT 20: (utilitzarem aquesta fitxa per realitzar comentaris de textos poètics)

Miquel Costa i Llobera “El pi de Formentor”

Mon cor estima un arbre! Més vell que l’olivera,
més poderós que el roure, més verd que el taronger,
conserva de ses fulles l’eterna primavera,
i lluita amb les ventades que atupen la ribera,
com un gegant guerrer.

No guaita per ses fulles la flor enamorada;
no va la fontanella ses ombres a besar;
mes Déu ungí d’aromes sa testa consagrada
i li donà per trona l’esquerpa serralada,
per font l’immensa mar.

Quan lluny damunt les ones renaix la llum divina,
no canta per ses branques l’aucell que encativam;
el crit sublim escolta de l’àguila marina,
o del voltor que passa sent l’ala gegantina
remoure son fullam.

Del llim d’aquesta terra sa vida no sustenta;
revincla per les roques sa poderosa rel,
té pluges i rosades i vents i llum ardenta,
i, com un vell profeta, rep vida i s’alimenta
de les amors del cel.

Donaria una dent per mossegar més vida
o una mà per sentir-me més instal·lat aquí.
Vendria el cos a grums per uns grams d’existència,
donaria el meu nom per saber més que visc.
Donaria la pau per ser com una pedra
adormida al llindar d’un instant infinit.
La vida a l’altre món també la donaria
per augmentar el cabal de la que tenc aquí.
Donaria la sang per trobar una paraula
davant la qual ningú pogués passar de llis.
Per sobreviure-ho tot, ara oferesc la vida
per un vers esclarit que em sobrevisqui a mi.

Miquel Àngel Riera, El poema pertany al llibre El pis de la badia

CANÇÓ A MAHALTA

Corren les nostres ànimes com dos rius paral.lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels.

No podem acostar les nostres vides calmes:
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.

En els meandres grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau

i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,
de la font a la mar -la nostra pàtria antiga-.

EL CAMÍ

Camí que em menes i mai no ets igual,
ara la vall i les verdes pastures
deixes enrera, i travessar et cal
l'hort dels raïms i les pomes madures,
dels reguerols per on l'aigua s'esmuny,
i de les molses amigues i gerdes;
l'hort que suara jo veia tan lluny
i l'ull m'omplia de tremolors verdes.
Camí que em menes, quan surtis de l'hort
seràs encara suau com ets ara,
o en la muntanya t'enfilaràs fort,
o t'abatràs en la pendissa avara?
Seràs potser a l'altra banda finit
i ja els meus passos podrien comptar-se?
Camí que em menes i encara ets florit,
camí que has pres la meva joia esparsa
i dels teus marges fidels l'has cenyit:
ara que el peu és llisquent i les hores,
el teu finar no em doldria ja pus,
que el dolç amat s'enllaçava a mes vores
i amb un mateix caminar te'ns enduus.
Clementina Arderiu (1889-1976)

Resum textos

2011-12-21T12:32:00.000+01:00

TIPUS DE TEXT	FINALITAT	ESTRUCTURA	CARACTERÍSTIQUES
Textos expositius	Transmetre informació de manera objectiva	-introducció -desenvolupament -conclusió	Les estudiades per als textos que es troben en registre científic
Textos argumentatius	Influir, convèncer el receptor	-tesi -argumentació -conclusió	Característiques semblants a les dels textos expositius. Ús de connectors que jerarquitzen la informació o relacionen les idees. Llenguatge formal
Textos narratius	Narrar fets, accions, esdeveniments, ...	-plantejament -nus -desenllaç	-Abundància dels verbs d’acció. -Ús de connectors espacials i temporals
Textos descriptius	Explicar les característiques de qualsevol element de la realitat.	Ordre de l’objecte a descriure	-Abundància d’adjectius i noms; lèxic valoratiu. -ús del present i del passat i verbs copulatius. -figures retòriques com la comparació, la metàfora, la hipèrbole,... -Adverbis de manera i connectors espacials. -Puntuació: ús dels dos punts, la coma, el punt i coma en les enumeracions.
Textos predictius	Avançar fets que poden esdevenir-se a curt o mitjà termini.		-ús del futur i de la perífrasi de possibilitat. -Adverbis temporals i de dubte. -Oracions condicionals.
Textos instructius	Donar consells i/o instruccions	-Paràgrafs breus. Tendència a les sèries numerades.	-ús de l’imperatiu i de subjuntiu i de les perífrasis d’obligació.
Textos retòrics

Nota: aquest esquema s’ha de completar amb el que trobam al llibre de text, a la pàg. ___. Situa els gèneres textuals següents en la casella corresponent:

Conferència sobre l’Antàrtida, enciclopèdia científica, article d’opinió, debat polític, anunci publicitari, discurs polític, notícia, novel·la, biografia, fitxa policial, descripció d’una persona, guia turística, anunci classificat, instruccions de muntatge, recepta de cuina, regles d’un joc, horòscop, previsió metereològica,

Acudit, article d’opinió, examen de ciències, atestat d’un accident, refrany, poema, pàgina d’un diari personal, ...

Tipologia textual

2011-12-21T12:30:00.002+01:00

TIPOLOGIA TEXTUAL: EL TEXT EXPOSITIU

Definició: Tipus de text que desenvolupa un tema de forma clara i ordenada amb la finalitat que altres persones l’entenguin.

Tema: El text expositiu tracta temes relacionats amb el saber i la cultura, d’aquí que sigui freqüent en l’àmbit acadèmic, administratiu, jurídic, periodístic o en les disciplines humanístiques.

Estructura: No presenta una estructura fixa. L’organització dels continguts depèn de la intenció de l’autor. Pot adoptar dues modalitats:

Estructura deductiva o analitzant (del general al particular). L’autor comença amb l’exposició de la idea principal o tema i, a continuació, aporta dades concretes, exemples... que confirmen o verifiquen la idea.

Estructura inductiva o sintetitzant (del particular al general). L’autor parteix d’allò concret per acabar amb una conclusió que coincideix amb el tema del text.

Tipus de textos expositius

Si tenim en compte la intenció de l’escriptor i el tipus de públic al qual es dirigeix, podem parlar de dues modalitats:

a) Divulgativa: són textos adreçats a persones que no són especialistes en la matèria. Per això cal que els continguts siguin clars i estiguin ordenats.

b) Especialitzada: van adreçats a un públic minoritari que té amplis coneixements sobre la qüestió. El tema és tractat rigorosament, cosa que fa necessària la presència de tecnicismes.

Caracterització lingüística

Els textos expositius presenten uns trets lingüístics comuns:

Nivell morfosintàctic

- Ús de la 3ª persona gramatical i de la 1ª pers. plural.

- Oracions enunciatives.

- Preferència per estructures sintàctiques que matisen i precisen conceptes (subordinades adjectives) o que indiquen algun tipus de connexió lògica (adverbials causals, consecutives...).

Nivell lèxic

- Lèxic denotatiu, per aconseguir l’objectivitat.

- Substantius abstractes.

- Tecnicismes.

Nivell textual

- Presentació ordenada de les idees aconseguida amb l’ús adequat de connectors.

EL TEXT ARGUMENTATIU

Definició: Tipus de discurs que té la finalitat de convèncer, per via racional, mitjançant raonaments lògics o per via emotiva (argumentació de tipus persuasiu, com per exemple la que trobam a la publicitat).

Tema: Els textos argumentatius tracten temes polèmics o que duen controvèrsia. Per aquest motiu, és la varietat de discurs habitual en l’assaig, en les disciplines humanístiques o en els gèneres periodístics d’opinió (editorial, columna, article d’opinió).

Estructura: Segons l’organització dels elements bàsics, destaquen tres tipus d’estructura:

Estructura deductiva o analitzant. (TESI + ARGUMENTS)

La tesi (idea fonamental on es recull l’opinió de l’autor) figura al principi de l’escrit i, a continuació, s’exposen raonadament tots aquells aspectes que confirmen la idea inicial.

Estructura inductiva o sintetitzant. (ARGUMENTS + TESI)

El text comença amb una anàlisi raonada de fets concrets i acaba amb una conclusió que és la tesi.

Estructura enquadrada (TESI + ARGUMENTS + TESI)

Es diferencia de la primera modalitat perquè conté una conclusió on l’autor es reafirma en la tesi exposada a l’inici del text.

Tipus de textos argumentatius

Si tenim en compte l’àmbit d’actuació, poden distingir-se dos tipus de textos:

a) Argumentacions científiques

S’elaboren sobre fets que condueixen a una conclusió indiscutible, ja que la seva veracitat pot comprovar-se a través de l’experiència.

b) Argumentacions subjectives

Versen sobre opinions, per la qual cosa fan servir arguments versemblants i probables, però que no són evidències.

Classes d’arguments

Segons la funció		Arguments de recolzament: serveixen per confirmar la tesi.
		Contraarguments: s’usen per anul·lar els arguments que ha fet servir l’adversari o per invalidar les objeccions plantejades a la tesi.
Segons el contingut	Arguments lògics		d’autoritat: l’autor es recolza en l’opinió de persones de prestigi reconegut, i en fa cites textuals.
			exemplificació: demostren la validesa d’una idea de caràcter general citant casos concrets on aquesta idea es compleix.
			sentit general de la societat: se sustenten en aquells valors, creences o principis morals pels quals es regeix la societat. Així, com més alt sigui l’índex d’acceptació del valor en què es recolza un argument, major consistència tendrà.
	Arguments analògics Es dedueix la veracitat d’un fet per la seva semblança amb un altre fet, de la certesa del qual en tenim constància		Comparació
			Metàfora

Caracterització lingüística:

		Argumentació científica	Argumentació subjectiva
Nivell morfosintàctic		- Ús de la 3ª persona gramatical i la 1ª pers. plural. - Oracions enunciatives. - Oracions impersonals i passives. - Estructures sintàctiques que matisen i precisen conceptes i que indiquen algun tipus de connexió lògica.	- Ús de la 1ª persona. - Oracions exclamatives i interrogatives. - Recursos retòrics basats en la repetició de paraules o estructures oracionals. - Sintaxi complexa, amb freqüents incisos explicatius.
Nivell lexicosemàntic		- Lèxic denotatiu. - Substantius abstractes. - Tecnicismes.	- Lèxic connotatiu. - Substantius abstractes. - Tecnicismes.
Nivell textual	- Presentació ordenada de les idees, per la qual cosa s’usen connectors de naturalesa lògica: per afegir informació (a més, fins i tot...); d’oposició (això no obstant, al contrari...); de causa (per tant...), etc.

Exposicions orals

2011-12-21T12:30:00.001+01:00

Nom i llinatges_________________________________curs___

Exposició oral d’un text argumentatiu:

Tema:

Tesi:

Arguments: N’hi ha d’haver com a mínim de dos i han de ser de diferents tipus (tipus d’arguments: lògics: autoritat, sentit general i exemplificació // analògics).

3.1.Argument de recolzament de la tesi 1:

3.1.Contraargument 1:

3.2.Argument 2:

3.2.Contraargument 2:

3.3.Argument 3:

3.3.Contraargument 3:

Recapitulació i conclusió (reafirmació de la tesi).

LES EXPOSICIONS ORALS SERAN EL DILLUNS, DIMARTS I DIMECRES ABANS DE PASQUA.
ÉS IMPRESCINDIBLE SUPERAR AQUEST APARTAT PER APROVAR EL CURS.
Aquest full-esquema s’ha de lliurar a la professora abans de començar l’exposició.
Els alumnes tindreu el full d’avaluació que per avaluar els companys; la información d’aquest full, juntament amb els continguts dels textos expositius i argumentatius que treballàrem a la primera avaluació, serà molt útil per preparar l’exposició.

Nom i llinatges______________________________________curs_____

Exposició oral d’un text expositiu:

Tema:

Breu descripcio de l’estructura del text:

Estructura:
1. Introducció:

Desenvolupament:

Conclusió:

LES EXPOSICIONS ORALS SERAN EL DILLUNS, DIMARTS I DIMECRES ABANS DE PASQUA.
ÉS IMPRESCINDIBLE SUPERAR AQUEST APARTAT PER APROVAR EL CURS.
Aquest full-esquema s’ha de lliurar a la professora abans de començar l’exposició.
Els alumnes tindreu el full d’avaluació que per avaluar els companys; la información d’aquest full, juntament amb els continguts dels textos expositius i argumentatius que treballàrem a la primera avaluació, serà molt útil per preparar l’exposició.

Full de correcció de les exposicions orals argumentatives:

Nom dels alumnes

Dins el darrer blau

2011-12-21T12:28:00.000+01:00

Dins el darrer blau, de Carme RIERA
L’escriptora mallorquina, Carme Riera, va escriure un llibre basat en uns fets reals i tràgics que varen succeir a Mallorca en el segle XVII, i que vull contar a l’apartat d’història de Mallorca, història pràcticament desconeguda per nosaltres i, com que m’agradaria posar el meu granet d’arena en aquest tema, desig donar-la a conèixer. La novel·la en qüestió s’anomena Dins el darrer blau, títol que jo he agafat (i plagiat, amb el permís de l’autora), per a l’entrada d’aquest blog perquè consider que no n’hi ha cap altre que pugui ser millor. Si us interessa el tema que us explicaré, per aprofundir us recomano el llibre de na Carme Riera.
Ens trobam al dia 7 de març de l’any 1688 a la ciutat de Palma. La forta persecució per part de la Inquisició contra els jueus motiva a que molts vulguin fugir de l’illa. Però només hi ha una manera de fer-ho, i és per mar i d’amagat. Un grup de conversos, sota la direcció de Rafel Valls, duen a terme unes negociacions amb una nau anglesa, que aquells dies es trobava al port de Palma, per tal de poder partir. Les converses varen fructificar i aquella nit, una nit en que un temporal de plujes i vent atacà la ciutat i la costa, els jueus sortiren de les seves cases amb la intenció de no tornar mai més, i s’embarcaren en el vaixell anglès, que va partir de seguida. A dins la nau, veient com el port s’allunyava i quedava enrere, tots celebraren amb entusiasme la fugida d’aquella illa que per a la majoria era sinònim de malson i de presó.
Mentre, les autoritats civils i religioses de la ciutat acabaven de saber que un grup de conversos havien partit en secret. Imagineu la sensació d’impotència que degueren sentir per no poder evitar la situació i les pèrdues econòmiques que això tendria per a la ciutat, ja que eren dels habitants més rics que hi havia a Palma en aquells moments.
Però el temporal anava a més. El fort vent i les ones gegants provocaren que, al migdia següent, la nau encara no hagués aconseguit sortir de la badia, fent-la quasi xocar amb les roques més d’un cop. Malgrat els esforços de la tripulació, el capità decidí tornar al port de Palma per a desesperació dels xuetes, que no van poder fer res perquè canviàs d’opinió. Un cop al port, els membres de la Inquisició els esperaven amb un somriure als llavis. La imatge següent, pertany a part d’un gravat de l’Atlante Español, de l’any 1779, a on es representa la façana marítima de Palma noranta-un anys després dels aconteixements que ara estic explicant, perquè així us en pogueu fer una idea de com devia ser el port.

Els tancaren a tots durant tres anys a les presons de la Inquisició, coneguda popularment com la Casa Negra (edifici ja enderrocat i a on ara hi trobam l’actual Plaça Major). Els mantengueren fortament aïllats. La sensació de derrota de no poder fugir, va debilitar la unitat del grup dels jueus.
Tres anys després, al 1961, la Inquisició va condemnar prop d’unes seixanta-cinc persones, en tres actes de fe, que el jesuïta del Sant Ofici, el pare Francesc Garau, narrà en el seu llibre anomenat La Fe Triunfante. L’obra destaca per la seva insensibilitat quan explica com eren les cerimònies de cremes públiques i no ometia cap tipus de detall quan descrivia el sofriment dels ajusticiats, utilitzan tots els noms i cognoms de les víctimes. La intenció del llibre no era altra que la de perpetuar la infàmia tant dels condemnats com dels seus descendents. Desgraciadament el llibre va gaudir, en el seu moment, d’una gran popularitat a Mallorca.
Del grup de les seixanta-cinc persones, tres foren cremades vives: Rafel Valls, que ja he anomenat abans, Rafel Benet Tarongí que era el seu pupil més fidel, i la germana d’aquest darrer, Caterina Tarongí. Presenciaren els crims al voltant d’unes vint mil persones. La Inquisició va fer tot el possible per perjudicar a les families dels que varen provar de fugir al 1688, amb penes que es mantingueren durant almenys dues generacions, com ara la prohibició de no casar-se amb persones que no fossin xuetes, ocupar-se de càrrecs públics, etc. Durant molt de temps, els conversos varen recordar els ajusticiats del 1691 com a autèntics herois i màrtirs.
Sé que és l’entrada més llarga que he fet fins ara i segurament no sereu la majoria els que arribareu fins al final. Però pens que desconeixem molt sobre la nostra illa, de Palma, dels carrers en que mentres caminem ens conten mil històries que nosaltres ignorem, com si els mallorquins no tinguéssim un passat simplement perquè no ho estudiem a l’escola, no se’n xerra mai, hi ha pocs llibres referents al tema…, i crec que val la pena donar-la a conèixer per entendre el que ens envolta i saber qui som els illencs.

Dins el darrer blau
Español | Français | Deutsch | English
Dins el darrer blau (1994) representa l'entrada de Riera dins el gènere històric, ja que és una obra basada en els esdeveniments que succeïren a Ciutat de Mallorca entre 1688 i 1691, quan un grup de criptojueus que volien fugir de l'Illa, van ser jutgats i condemnats a la foguera per la Inquisició. Per escriure aquesta obra l'autora passà cinc anys dedicats a l'estudi i documentació d'aquests fets.
En aquesta novel·la, Riera assoleix el repte d'utilitzar el punt de vista del narrador omniscient que li permet crear un món objectivat i autònom, dins del qual es desenvolupa la vida dels personatges i s'escolta el seu discurs polifònic. Dins el darrer blau és una novel·la coral, no té doncs un protagonista únic perquè cada personatge ho és de la seva peripècia vital, del seu drama personal i intransferible.
Cal destacar així mateix la depuració de l'estil que, sense perdre espontaneitat, ironia o efusió lirica, s'enriqueix amb un lèxic molt rigurós que intensifica l'efecte de veritat històrica atès que no fa servir paraules datades més enllà del segle XVII. Tampoc els materials literaris incorporats al text no procedeixen més que de llibres o coverbos que haguessin pogut llegir o escoltar els personatges de l'època. A tall d'exemple, les aventures marítimes protagonitzades per Pere Onofre Aguiló a bord del vaixel del capità Esteve Fàbregues són molt semblants als que podem trobar a una novel·la bizantina. Igualment, Rafel Onofre, per conjurar la por, repeteix amb veu baixa una bellíssima canço tradicional: «Vós que amb so mirar matau / matau-me sols que em mireu, / que m'estim més que em mateu, / que viure si no em mirau...», la mateixa que entona quan s'atraca a la finestra de la seva estimada.
Tot i que l'acció es desenvolupa de manera trepidant, el que veritablement corprèn és aquell discurs individual que desenvolupa el fluir de les consciències dels personatges —més de 40—, que parlen amb trets que permeten distingir els idiolectes dels parlants: la xerrameca del pare Amengual, que amaga un cervell petit i incapaç de veure més enllà de la seva ambició ridícula; la parla nyeu-nyeu d'en Costura, el malsí, plena de circumloquis; l'expressió clara i directa de ‘La Coixa'; la veu dolçament esmaperduda de Sara dels Olors; el xiu-xiu dels joves enamorats; el to intel·ligent i despreocupat del cavaller Sebastià Palou, representant d'una classe social gairebé intocable; o la melenconiosa ironia de Valls, anomenat el rabí, les paraules del qual van buidant-se d'esperança i omplint-se de l'amargor espessa de l'agnosticisme, entre molts d'altres.
Sobretot és la veu dels jueus la que ens arriba més diferenciada perquè brolla de la experiència dramàtica de l'opressió que exerceix damunt ells una ciutat que és la seva, la ciutat a la que s'establiren els seus anvantpassats des de molt abans que arribessin els que hores d'ara els marginen. Uns, els més grans, ja han begut altres vegades el calze de la humiliació; d'altres, el més joves, encara no han tingut prou temps per desenvolupar-se com a persones, però igualment es veuen obligats a triar l'exili per mirar d'evitar la mort, així el viatge cap a Liorna es presenta com a l'única possibilitat de començar una nova vida.
Considerada per la crítica especialitzada com un dels cims de la narrativa catalana del XX, Dins el darrer blau va nèixer, segons ha declarat l'autora, de la voluntat de revisar les arrels de l'identitat mallorquina, tot reclamant un acte de contricció col·lectiu no tant per la tragedia viscuda per aquell grup de criptojueus —màrtirs de l'intolerància d'uns, dels tèrbols interessos dels altres, i de la crueltat i incomprensió general— sinò del fet que, més de 300 cents anys després, els descendents d'aquells, els anomenats xuetes o xuetons, encara fossin marginats i humiliats per bona part de la població de l'illa.
La novel·la es pot interpretar, doncs, com una reescriptura del present, on la dialèctica entre poderosos i dominats amaga sovint transaccions inconfesables i paradoxes contradictòries que perpetuen situacions d'injustícia i violència sota una inmensa massa de submissió, silenci i indeferència.
A la gran partida de daus de l'existència humana, Riera insisteix més que mai en la necessitat de l'única proposta ètica possible: refusar el discurs monolític, defensar la multiplicitat de veus heterogènies i acceptar l'alteritat per impedir els estralls de l'exili i la mort.

Fitxa 8 Ortografia

2011-12-21T12:27:00.001+01:00

POSA L’ARTICLE EL O LA SEGONS SI LES PARAULES SÓN MASCULINES O FEMENINES

____ canal de Panamà.
Plou, però ____ canals encara no ragen.
Ha escrit ____editorial per al pròxim número de la revista.
Treballa com a corrector en ____editorial.
A ____fi de la classe donarem les correccions.
____fi no justifica els mitjans (o sí?).
Recorda’t d’apagar ____llums.
____llum del Sol és la millor per a la vista.
Teníem molt____ son.
Si us traeu ____ son de les orelles, vol dir que us espavileu.
Tens ____ son profund.
Aquest home és ____talent per a l’engany.
Van demostrar ____talent exagerada quan va començar el dinar.
____terra de cultiu va quedar xop____ després de la pluja.
____terra de la cuina és brut.
____clau per a obrir la porta.
No sóc partidari del refrany “____clau en lleva un altre”, però cal reconéixer que una gran part de la gent
el posa en pràctica.
____pols origina múltiples molèsties als al·lèrgics, us en puc donar fe.
____pols d’Indurain era anormalment lent.
____salut i ____somriure de bon de matí fa que comencem el dia de millor humor.
Fumar perjudica seriosament ____salut.
Durant l’edat mitjana, els defensors dels castells excavaven ____valls profunds, també coneguts com
fossats, perquè els assetjadors no pogueren accedir fàcilment a les muralles.
Entre dues muntanyes, ____vall traspua verda i fresca.

2. Omple els buits amb els articles l', el o la, segons correspongui:

esquena	allioli
última	intenció
unitat	iugoslau
iogurt	escala
univers	àvia
arròs	oïda
humor	herba
ofensa	humitat
horari

Inici del formulari

3. Corregeix el lo neutre calcat del castellà:

Lo cert és que no en vol saber res.
En lo referent a la paga doble, ni t'ho pensis.
Hem perdut totes les accions, lo qual ens ha arruïnat.
Veure com actua aquest home és de lo més desagradable.

Posa no on calgui:

Tens caramels? Cap en tinc.
.
No temis, ningú et vol mal.
.
Res m'agrada de tot això.
.
Si en trobes enlloc, compra'n.

Localitza els errors d'accentuació de les frases següents i, a les caselles, escriu-hi només els mots amb errors, correctament.

 Aquelles dones cada dia venen a la plaça a vendre.

 Si el saben pregar be, potser dira que si.

 No se quin gust tenen el creixens, perque no n'he menjats mai.

 Ja hi forem si no hagues estat l'avaria de la roda.

 Aquesta es la seu del seu poder.

 De que et parlava el teu cosi?

 Estava fora de si; no se pas que li devia passar.

 Si carrisqueja, unta'l amb seu.

 Vens o no vens? Si no et decideixes tot seguit, no t'esperare mes.

Final del formulari

6. Omple els buits amb la forma o formes corresponents:

1. Has (suplir) la poca traça amb bona voluntat.
2. No em va agradar que la teva germana ens ho (retreure).
3. No us feia gràcia que la qüestió es (debatre) en públic, oi?
4. Si no us ve de gust beure'n més, no en (beure).

7. Torna a escriure els mots entre claus, esmentant la seva grafia si és necessari.

L'han fet secretari a {perpetuitat}.
El nostre {agraiment} serà etern.
L'estil era {arcaitzant}.
Caldria que {traduissiu} el text mot per mot.
La seva {ingenuitat} ens astorava.
Us visiten amb {assiduitat}.
Volien fer entrar una munió de gent en un espai {reduidíssim}.

8. Substituir els punts per tx, ig o g segons convingui per representar el so tx:

1. No heu pas vist l'esto de les meves ulleres?
2. M'ha anat un esqui a la mà.
3. Així podrem atendre el vostre desi.
4. Aprofitem l'aigua del safare per a regar.
5. En Miquel no es ros; és ro i pigat.

9. Omple els buits d'aquestes frases amb una de les següents lletres p-b, c-g o t-d ,segons convingui:

casti
aju
multitu
gor
bar
sarcòfa
covar

cal

cu
sol·licitu
tor
eixu
àri

10. Omple els buits amb s, ss, z, x, c, ç, sc, xc segons correspongui:

etendre	tranexual	calaboos	Còrega
pòlia	baar	traniberià	submiió
tro	impreió	impreos	coheió
aeure's	autobuos	reidir	avana

Final del formulari

Fitxa 7 Ortografia

2011-12-21T12:26:00.002+01:00

Repàs d’ortografia I

NOM I LLINATGES_____________________________________________________________

REALITZA LES ACTIVITATS SEGÜENTS TOT REVISANT LA TEORIA QUE HEM ESTUDIAT. LA PUNTUACIÓ ENS AJUDARÀ A VEURE QUINS ASPECTES HEM DE REVISAR MÉS

1. Escriviu les grafies que falten en els espais buits del text següent.

En aquelles da___es, es va escaure un contenciós que em va a___istir en la meva tasca. Resulta que un contingent de negres, uns fugitius que s’havien resguardat al rer___país, al campament rebel de Palmares, van negociar amb les autoritats el seu retorn a la civili___ació. Un bon dia, van comparè___er a les portes de la vila d’Olinda, en nombre de tres-cents i esca___ i es van lliurar a la llei. Els sotmesos van organi___ar un avalot, sota el pretext que la capitania els havia promès l’emancipació; però les tropes els van encerclar i els van reduir a foc i espa___a. Després van arribar els ma___orals, procedents de les plantacions veïnes, els van marcar amb ferros r___ents, i se’ls van emportar a c___llir canya de sucre. Aquells fets i la meva història no s’haurien encreuat si no m’hagués topat, al cap de poc, amb un d’aquells esclaus infeli___os.

L’home carregava sacs a la plat___a. Era jove i fort, anava mi___ despullat i lluïa la marca del ferro a l’espatlla. M’hi vaig at___nsar i li vaig oferir un glo___ d’aiguardent —mètode reconegut i infa___ible per deslligar les llengües més nuades. Li vaig d___manar si venia de la zona insurrect___. Ell em va respondre que venia de la república lliure de Palmares, i que en mal dia havia marxat d’allà. Jo no tenia cap obligació i___ediata, així que vaig desplegar la meva naturalesa, curiosa de mena, amb una bateria de preguntes amables. Quan ell es va sentir prou afal___gat, li vaig d___manar allò que més m’intere___ava: si havia sentit parlar d’una esclava renegada, una tal Rosa Fortaleza, que havia mort el seu amo.

El camàlic em va mirar amb aquells ulls d’esclau, que no saps mai els secrets que amaguen. Va afirmar que no només n’havia sentit parlar, sinó que l’havia conegut. Era una dona m___r___vellosa, va dir, ferma i valenta, que encar___ vivia a Palmares. Tenia una caseta allà, on s’estava amb una anciana amiga seva. I descone___ia si havia mort el patró o no, va afe___ir: però si ho havia fet, segur que el bord___gàs s’ho havia buscat.

Alfred Bosch, Les set aromes del món

errades	0	1	2	3	4	5	6	7	8	9	10
punts	5	4,5	4	3,5	3	2,5	2	1,5	1	0,5	0

2. Posau els accents i les dièresis que falten en el text següent i subratllau cada paraula que completeu.

Les meves enquestes em van aconsellar, al cap d’un temps, fixar-me en les terres frondoses de les Guaianes i del Brasil. I tambe vaig sentir esmentar el nom de Fèlix Dufoy, un misterios personatge que ningu no podia jurar si realment havia existit. Ja tenia dues inspiracions, doncs; una de geografica i una altra de biografica, i no en necessitava gaires mes per engegar el meu periple. Pel que feia a la regio, ho tenia ben facil, nomes havia d’embarcar-me i posar peu en els prometedors destins que, demarcats pels tropics, començaven a fabricar el millor cafe. Pel que feia al personatge en litigi, pero, la cosa es complicava, ates que era mes dificil destriar la veritat de la falsedat en el cas del tal Dufoy, que en qualsevol hagiografia de beat miraculos. Entre experts cafeters, aquella figura era feta a cops de rumor: que si era angles, que si frances; que si havia corregut mig mon, que si era un xarlata; que si havia produit cafe, que si no; que si la seva beguda era un elixir dels deus, que si aigua bruta; que si era una ficcio, que si una persona de carn i ossos... Era com una criatura fantastica, de les que tan aviat tenen dos caps com una cua de peix, a tenor dels deliris i de les quimeres de cadascu...

Alfred Bosch, Les set aromes del món

errades	0	1	2	3	4	5	6	7	8	9	10
punts	5	4,5	4	3,5	3	2,5	2	1,5	1	0,5	0

3. Completau les frases següents amb la forma de relatiu adequada. Anteposau-hi, si cal, una preposició.

La dona __________ parles és una amiga de mon pare.
Desconec els motius ___________ ha rebutjat la proposta.
El llibre __________ et refereixes i el ___________ m’he comprat són del mateix autor.
L’empresa, el director ____________ acaba de dimitir, ha tingut problemes financers.
El cantant va arribar amb una hora de retard, ____________ va fer enfadar el públic.
La prova ____________ s’havia preparat durant tant de temps ha estat un èxit.

errades	0	1-2	3	4	5
punts	5	4	3	2	1

4. Encerclau l’element correcte dels que hi ha entre parèntesis.

S’ha mostrat molt interessada (a / en) participar en el projecte.
Té molta por (a / de) les crítiques.
Has de tenir (en / amb) compte que ell no hi vol col·laborar.
Encara no sé (perquè / per què) estàs tan enfadada.
(Tan / Tant) de bo que ho puguem celebrar!
Ahir vaig telefonar (al / el) teu germà.
No està segur (de què / que / de que) na Maria li hagi dit la veritat.
M’han dit que ho duran demà (al / pel) matí.
Abans de comprar-lo, hauries de saber (quan / quant) val.
No ha estat ella (sinó / si no) el seu germà.

errades	0	1-2	3	4	5
punts	5	4	3	2	1

5. Ompliu els buits amb les combinacions binàries adients.

Si no vols dur la carta a na Maria ara mateix, ja ___________ duràs més tard.
Sempre posa molt de sucre al cafè. El metge li ha dit que no ___________ ha de posar tant.
Hauries d’explicar tot el que ha passat a les teves amigues, però ___________ hauries d’explicar quan ella no hi sigui.
Si vols comprar un regal a les teves cosines, ___________ pots comprar un en aquesta botiga.
Havia de dur les fotocòpies als estudiants, però no va pensar a dur ___________
Si no ens pots enviar el treball per correu electrònic, ___________ hauràs d’enviar per fax.

errades	0	1	2	3-4	5
punts	5	4	3	2	1

6. Ompliu els buits amb la forma verbal adient; teniu en compte les indicacions suplementàries de nombre, persona i temps.

Digues a na Maria que la felicitam pels bons resultats i que li ___________________ (agrair) molt la seva col·laboració.
Quan en Lluís volia parlar, na Joana li va demanar que no ___________________ (interrompre) el discurs.
Si tu ___________________ (treure) els fems cada dia, no s’acumularien tant.
Els vostres pares sempre us han de /dir que ___________________ (ser) més aplicades.
Vosaltres, no ___________________ (riure) tant i escoltau les explicacions!
Només et deman que ___________________ (estudiar) bé les propostes.
Si ___________________ (acabar) el treball més prest, hauríeu pogut venir al teatre amb nosaltres.
___________________ (viure) en aquestes condicions, no se’ls pot exigir un lloguer més alt.

errades	0	1-2	3	4	5
punts	5	4	3	2	1

7. Feu concordar en gènere i nombre els noms i adjectius següents.

escriptor autodidacte escriptora _____________

dilluns terrible _____________ terribles

galeta flonja galetes _____________

gas letal _____________ letals

feina fixa domicili _____________

model comú llengua _____________

errades	0	1-2	3	4	5
punts	5	4	3	2	1

8. Encerclau el mot correcte segons el context.

Has de (comptar / contar) fins a deu.
És un paisatge impressionant: hi ha un llac amb una gran (cataracta / cascada).
No tenim prou (medis / mitjans) per resoldre aquesta qüestió.
M’han regalat una (caixa / capsa) de bombons.
Ha anat a comprar el vi a (un celler / una bodega).
Li (fa / dóna) molta vergonya parlar en públic.
No ho pots comprar per separat: t’has d’endur el lot (complert / complet).
Per sortir d’aquest carrer amb el cotxe sempre tens problemes: hi ha molt de (trànsit / tràfic).

errades	0	1	2-3	4	5-6
punts	5	4	3	2	1

9. Ompliu els buits de les frases següents amb noms, adjectius o verbs (segons s’indiqui), derivats de les paraules que hi ha entre parèntesis.

Verbs

Encara no hem _____________ (moble) el pis.

Hauries d’_____________ (estoig) tota aquesta roba dins l’armari.

El presoners es van _____________ (rebel) pel tracte que rebien.

Noms

Finalment, no es farà la _____________ (retransmetre) d’aquest partit.

Ha destacat la _____________ (clar) de la seva exposició.

Els han fet descompte perquè han fet una _____________ (comanar) molt important.

Adjectius

Na Marta està molt _____________ (agrair) per l’ajut que li heu prestat.

Els treballadors són massa _____________ (dependre) de la seva cap.

L’escriptora va afirmar que se sentia _____________ (decebre) per la manca d’èxit de la novel·la.

errades	0	1-2	3	4-5	6-7
punts	5	4	3	2	1

Fitxa 6 Ortografia

2011-12-21T12:26:00.001+01:00

FITXA D’ORTOGRAFIA 6

1 Ompliu els buits amb a/e.

a) Si t’__nyores molt, vin__ a casa.

b) Demà f__ran els exàmens d’__valuació.

c) Ha n__scut a Eivissa.

d) A l’altr__ habitació j__urà en Pere.

e) La pediatr__ i el psiqiatr__ de l’orf__nat són eficients.

f) Les al·lot__s varen prendr__ un te.

g) Aquesta mar__ sempre parl__ a les reunions escolars.

2 Ompliu els buits amb la grafia que falta.

a) Els co__iers són els balladors d’una dan__ a tradicional.

b) La deci__ió va tenir conseqüències serio__ses.

c) L’advocade__a presentà la dimi__ió.

d) Na Lluï__a està embara__ada.

e) Als congre__os esca__egen les ponències intere__ants.

f) Va destro__ar la impre__ora là__er.

3 Posau els accents i les dièresis que falten en el text següent:

Les olibes m’acompanyaven cada nit i vaig arribar a veure-hi tant com elles. Sopavem arraulits

vora la llar de foc, la llum de ganxo nomes ens servia per anar a dormir. Menjavem patates

bullides i un ou dur que ens partiem amb el meu germa, perque les gallines, a l’hivern, no

tenien res per picar i per aixo ponien poc. Jo m’ho esclafava tot i m’ho feia durar tant com

podia, mentre mirava el pare, que li havia tocat un ou sencer, de reull, i pensava en la sort que

tenia.

Havent sopat, a l’hivern, hi havia poca cosa a fer; pujavem les escales i ens deiem bona nit.

L’endema anava a veure els nius de les olibes a les voltes de l’esglesia.

OLESTI, Isabel: Dibuix de dona amb ocells blancs. Barcelona: Ediciones Destino, 1995.

4 Posau en els espais buits els pronoms que falten.

a) Si no t'agrada el jersei, ___oferirà un altre.

b) Les veïnes m’han demanat la clau, quan surtis de casa deixa _____.

c) No entenc per què no vares venir ahir, explica ____.

d) Si et demanen les claus, deixa _____.

5 Subratllau tots els pronoms relatius correctes de cada oració.

a) Els amics (en els que, en qui, en els quals, en que) confia viuen al poble.

b) La pel·lícula (que, la qual, la que, a la qual) han anat a veure és de terror.

c) La indústria (en la qual, en la que, en què, on) treballa és al polígon.

d) El cotxe (amb el que, amb què, amb qui, amb el qual) viatja és de lloguer.

e) El ca, la propietària (de la qual, del que, del qual, del què) viu a Fornells, és de raça.

6 Ompliu els buits amb la forma adequada del verb que teniu entre parèntesis.

a) Cal que tots nosaltres (admetre) _______ les errades que fem.

b) Fa falta que us (creure) _______ tot el que explica i que (prendre)_______ notes dels seus

plans.

c) Aquesta parella (contreure)_____________matrimoni la setmana pròxima.

d) Sempre perd el temps (debatre)_________ tots els assumptes amb tothom.

7 Posau l'adjectiu corresponent a cada substantiu.

Ex: Moix petit-moixa petita

Feina fixa Treball _______________________

Temps benigne Setmana_______________________

Passadís subterrani Activitat _______________________

País lliure Persona _______________________

Farina blana Coixí _______________________

Tigres veloços Panteres_______________________

Vestit roig Camisa________________________

8 Completau les frases següents amb l'article definit i, si cal, la preposició que

correspon.

a) Entre ____una i _____altra no hi ha tanta diferència.

b) Tenim tancat _____ una _____ tres.

c) M’agrada ___ioga perquè defensa ___integritat ___individu.

d) ___infantesa ___Isabel és plena de bons records.

e) Varen encarregar-li ___il·luminació ___ interior ____parc.

f) ___ anormalitat era el tema de la tesi que defensà.

g) Són molts ____ avantatges ___interès variable.

9 Ompliu els buits amb la preposició que hi correspon. (a, Ø, en, que, a, amb)

a) Els volia convèncer____ la llei sempre té raó.

b) Sempre es queixa ___ els altres fan renou.

c) No confiava ___ na Maria

d) El trànsit ha estat la causa ____ arribàs en retard.

e) Si parles ___ ton pare, pensa ___ donar-li records.

f) Ajuda ___ na Maria ___ parar la taula.

10 Feu verbs a partir dels adjectius següents.

Net ____________________

Negre ____________________

Ple ____________________

Mut ____________________

Fluix ____________________

Fitxa 5 Ortografia

2011-12-21T12:25:00.002+01:00

FITXA D’ORTOGRAFIA 5

1 Ompliu els buits amb a/e.

a) Va actuar dign__ment i lliur__ment.

b) A la fust__ria f__rem una ass__mblea.

c) És sord de n__ixement.

d) La vostr__ filla tr__urà una qualificació acceptabl__.

e) D__munt la taula negr__ hi ha l’altr__ llibreta.

f) Va prendr__ un cafè amb les alumn__s.

g) El problem__ era difícil de resoldr__.

2 Ompliu els buits amb la grafia que falta.

a) La metge__a va prendre la deci__ió d’en__etar la discu__ió.

b) Als acce__os a l’autopista s’han produït embo__os

c) A l’entre__òl hi ha una escola de dan__a.

d) Na Lluï__a fa un arrò__ a la ca__ola boní__im.

e) Es creà una comi__ió per revi__ar la feina.

3 Posau els accents i les dièresis que falten en el text següent.

De tant en tant, venien uns homes a parlar amb l’avi. Sovint jugaven a cartes. No se per que

allo em donava confort. La llum baixa mes sobre els caps i les mans solides i grisoses. La

Paula i jo seiem a prop, perque aprofitavem la claror de sobre la taula. Brodavem. Les meves

mans eren mes destres i agils que les de la Paula. Hi havia tota una cerimonia de mans sota la

llum no massa abundant. La flameta oscil·lava com si es perdes l’ale i l’avi s’alçava, de tant en

tant, per regular-la, i la deixava sempre igual, indecisa, esmorteida.

CAPMANY, M. AURÈLIA. Feliçment, jo sóc una dona. Barcelona: Editorial Nova Terra, 1970.

(Adaptació)

4 Posau en els espais buits els pronoms que falten.

a) He deixat la impressora a na Rosa i en Pep; però si la necessites, demana _____.

b) Si ella t’ha dit que li agraden aquestes flors, per què no______ regales?

c) Ma mare fa unes croquetes boníssimes, però quan vénen convidats no_______ ofereix

mai.

d) Ha anat a cercar n’Eulàlia al mercat i no_____ he trobada.

e) Si no li regales el clauer, ____ regalaré jo.

5 Subratllau tots els pronoms relatius correctes de cada oració.

a) Les veïnes (que, en que, en les quals, en qui) pensa són de viatge.

b) La ploma (que, amb què, què, la qual) han comprat és d’or.

c) El forn (que, en el que, en el qual, on) compra el pa és al cap de cantó.

d) L’avió (amb que, amb què, amb el que, amb el qual) arriba en Joan ve de l’Alguer.

e) L’olla, la tapadora (de la que, de la qual, de que, de la qui) s’ha espatllat, és damunt dels

fogons.

6 Ompliu els buits amb la forma adequada del verb que teniu entre parèntesis.

a) Si vosaltres (poder) ________venir, (anar)______tots a la platja.

b) Si sortiu al vespre, no (beure)______vi, (beure)_____ aigua o sucs.

c) Em vaig trobar en Pau (dir)______mentides.

d) Per raons alienes a la nostra voluntat (interrompre) ______ el programa per fer l’avanç

informatiu.

7 Posau l'adjectiu corresponent a cada substantiu.

Ex.: Moix petit- moixa petita

Idea insòlita Esdeveniment ______________

Vi agre Llimona ______________

Dona poruga Home ______________

Fet espontani Acció ______________

Teoria sòlida Menjar ______________

Nin alegre Nina ______________

Llibre roig Carpeta ______________

Coca dolça Panses ______________

8 Completau les frases següents amb l'article definit i, si cal, la preposició que hi

correspon.

a) Encara recorda ___impressió que tingué en veure __ immensitat ___mar blava.

b) __ Ignasi féu __ instal·lació ___ impressora __ institut.

c) __ asimetria caracteritza __ estil d’aquesta arquitecta.

d) El dia del seu sant és __11 __ agost.

e) __ iot de __ Isabel pot travessar __ oceà Atlàntic.

f) __ inspector té __ costum d'arribar tard.

9 Ompliu els buits amb la preposició que hi correspon (a, Ø, en, que, a).

a) Tenc por___ arribi tard.

b) Tots han coincidit___ publicar els resultats de la votació.

c) Ella t’amenaça___ deixar la feina.

d) Abans___ arribi na Joana, assegura’t ___tot és al seu lloc.

e) Ha vist ___ n’Aina per la televisió.

f) No està d’acord ___signar la hipoteca del banc.

g) ___entrar, tothom va aplaudir.

10 Feu verbs a partir dels adjectius següents.

a) tendre ____________________

b) magre ____________________

c) coix ____________________

d) lleu ____________________

e) dolç ____________________

Fitxa 4 Ortografia

2011-12-21T12:25:00.001+01:00

Fitxa 4. (al final hi ha la correcció).

EXERCICIS D’ORTOGRAFIA (accentuació / formes verbals).

1. Completa les frases següents amb les formes verbals adients dels verbs que hi ha entre parèntesi. En cada cas t’apareixerà una e accentuada.

a) El meu germà m’ha __________ (PROMETRE) que __________ (PASSAR) el que

_________ (PASSAR), ell m’estimaria sempre.

b) Ell, ni __________ (ENTENDRE) ni __________ (COMPRENDRE), encara avui,

per què me’n vaig anar.

c) Quan ell __________ (ENCENDRE) el foc vol mantenir-lo tot el dia __________

(ENCENDRE). Si l’apaguen, ell s’_________ (OFENDRE).

d) Nosaltres, aquest matí, només __________ (DIR) el que vosaltres __________

(FER) malament, és a dir, que no treballàveu amb el casc col.locat.

e) Nosaltres , abans , __________ (SER O ÉSSER) molt actius. Ara ja no ho som tant.

f) Si nosaltres __________ (FER) el que cal en cada moment, no tindríem tants problemes.

g) Si vosaltres també __________(FER) el que se us mana, no rebríeu tantes repulses.

h) Si us plau, digues-me per què has __________ (IMPRIMIR) en color un document

tan important.

i) Ell s’ha __________ (DESPRENDRE) dels seus béns materials, després del que li ha

passat.

j) Aquella senyora __________ (PRETENDRE) que em cregui que ell __________

(= va dir) una mentida al judici.

2. Digues quin és l’infinitiu dels verbs subratllats d’aquestes frases. En tots ells apareix una e accentuada.

a) No et coneixerà ningú si et disfresses així.

b) No temis a ningú. Siguis valent.

c) Naixerà bé el nadó, segur!

d) Pareixerà un poca-solta. Mereix ser vençut.

e) M’ha convençut: ha crescut perquè l’han pascut convenientment.

f) L’ha empès i ha espremut la llima, sense voler, fora del got.

g) Ell ha premut el timbre del quint segona.

3. Identifica la paraula que es correspon amb cada definició. (Totes tenen una e acentuada.)

Natural d’Anglaterra: _______________

b) Natural de Portugal:____________

El que fa vuit d’una sèrie: ____________

d) Acció de prestar: _____________

e) Comarca que té com a capital Barcelona: __________________

f) Peça que forma la corol.la de la flor: ________________

g) Un que és molt llaminer: ______________

h) Sinònim de sípia: ______________

i) Edifici consagrat a un culte cristià: ___________________

j) Canal d’irrigació: _____________

k) N’hi ha un dels diputats: _____________

l) És com agrada el cafè a molta gent: __________________

m) Fruit del presseguer: ______________

n) L’ou del poll del cap: ______________

o) Blat desproveït de la palla i imperfactament molt en granets, emprat per a fer sopa,

pastes de sopa, etc.: ______________

4. Escriu una frase amb sentit amb cada grup de paraules, primer, però, accentua-les degudament.

a) perque, voste , burges : ________________________________________________

b) entremes, pesol, espes, pure : ___________________________________________

c) interes, ingres, marques : _______________________________________________

d) cafe, xeres, llepola : ___________________________________________________

e) ferestec, cervol, ximpanze: _____________________________________________

f) estres, terratremol: ____________________________________________________

5. Col·loca accent als mots següents:

more debil la Senia Bernabe sere (adjectiu)

pages perdua ferestega cervola sere (verb)

6. Dictats. (Perquè vegin que la majoria de mots s’accentuen d’acord amb la seva pronúncia.)

“Allò que em vas prometre no és, però, el millor. De debò, m’has demostrat que ets un hipòcrita i això em provoca còlera i estrés. El que em vas explicar era una pura comèdia; va ser una autèntica pèrdua de temps. Hauré de recórrer a la fórmula més antiga i cèlebre dels hòmens: la lògica com a mètode és l’única tàctica que sosté la veritat.”

“S’ha reclòs per compondre una òpera amb trets característics de comèdia, però amb característiques pròpies que ens mostren la clara diferència que hi ha entre aquests dos gèneres dramàtics. “

“La crònica del periòdic conta que la memòria del polític demòcrata era pèssima: no recordava que els fenòmens atmosfèrics que havien afectat els hòmens en temps dels apòstols eren sobrenaturals. Conta la història que en un quilòmetre quadrat en una zona del nord d’Europa es va produir la destrucció de molts dòlmens per motius no pròxims al nostre enteniment.”

“El ressò que va produir el retrò d’un edifici vell en caure al poble de Vandellòs, va fer que el sòcol de casa meua es trenqués perquè no estava gaire ben enganxat. Gairebé tots els veïns es queixaven pel soroll i pels estralls que les obres del barri produïen. El professor de música del sèptim primera va haver d’interrompre la classe quan a la cançó que interpretava havia aconseguit arribar a un semitò molt difícil de mesurar.”

“Una colònia de tórtores, que s’havia afincat al terrat de la casa veïna, va acabar amb problemes d’estómac, perquè un desaprensiu els va oferir un menjar saborós, però alhora verinós per a elles. Deia que feien masa soroll, i els va oferir arròs amb tòfones.”

SOLUCIONS

Exercici 1.

Respostes:

a) promès/passés/passés

b) entén/comprèn

c) encén/encès/ofèn

d) dèiem/fèieu

e) érem

f) féssem

g) féssiu

h) imprès

i) desprès

j) pretén/digué

Exercici 2.

Respostes:

a) conèixer;

b) témer, ésser o ser ;

c) néixer o nàixer ;

d) parèixer,merèixer,vèncer;

e) convèncer, créixer, péixer ;

f) empènyer , esprémer ;

g) prémer

Exercici 3.

Respostes:

anglès ;
portugués ;
vuitè (octau) ;
préstec ;
Barcelonès ;
pètal ;
llépol ;
sèpia ;
església ;
sèquia ;
congrés ;
exprés ;
préssec ;
llémena ;

o) sèmola

Exercici 4.

Respostes:

a) perquè, vostè, burgès ;

b) entremès, pèsol, espès, puré ;

c) interès, ingrés, marquès

d) cafè, xerès, llépola ;

e) feréstec, cérvol, ximpanzé ;

f) estrés, terratrèmol

Exercici 5.

Respostes:

morè, dèbil, la Sénia, Bernabé, serè (adjectiu), pagès, pèrdua, feréstega, cérvola, seré (verb)

Fitxa 3 Ortografia

2011-12-21T12:24:00.001+01:00

FITXA D’ORTOGRAFIA 3

1 Ompliu els buits amb les consonants adients.

a) La deci____ió de la jutge____a era en____ertada.

b) No pens disfre____ar-me de palla____o sense beure cerve____a.

c) La comi____ió es va plantejar aquesta te____i.

d) Els tapi____os tenien tro____os de fusta.

e) En el llistat hi havia mil adre____es de paï____os a_____iàtics.

2 Feu un adverbi acabat en –ment a partir dels adjectius següents.

a) Evident ______________________

b) Savi ______________________

c) Comú ______________________

d) Digne ______________________

e) Lliure ______________________

f) Tendre ______________________

g) Perspicaç ______________________

h) Continu ______________________

3 Posau els accents i les dièresis del text següent.

Aixi, proveit d’aquella guia, es va posar a rondar per la ciutat i es divertia buscant al llibre els llocs on els seus passos vagarosos el conduien. Es va trobar al carrer de la Victoria, i l’indret li va plaure, sobretot perque, per la calor que feia, era un carrer fresc. Va buscar l’indret a l’index, que era facil de consultar, i el va trobar de seguida a la pagina cent trenta-dos. Un frare havia dedicat al carrer una pintoresca descripcio en espanyol que la guia reproduia. Es va delectar amb l’ampul·losa descripcio d’aquell frare, que parlava de ministres, cancellers i alguns notables que el temps havia engolit, pero de la vida dels quals quedaven restes arquitectoniques que recorda en l’epoca noble i fastuosa d’aquell carrer abans que la intemperie de la historia el trasformes en un carrer plebeu.

TABUCCHI, Antonio. El cap perdut de Damasceno Monteiro. Barcelona: Edicions 62, 1997. (El

Balancí, 307). (Adaptació)

4 Completau cada buit amb la combinació de pronoms febles adient.

a) D’ençà que va passar allò, no ______ha tornat a parlar, a vosaltres.

b) El que va dir el director és important, és millor que telefonis a na Rosa i _______

comuniquis tu.

c) Ha dit que et deixarà l’estufa i que ________ tornis quan no et faci falta.

d) Els avis tenen la clau. Convé demanar_________.

e) Com que necessitàvem el paquet urgentment, va dur________ a ca nostra.

5 Completau els espais buits amb les vocals a/e/o/u.

a) L’intent de s___born el t___rmentava.

b) Li han encom___nat que repari l’av___ria.

c) Va s___rgir sobtadament de darrer____ la porta.

d) No va s___portar el tri___mf del seu rival.

e) El rèt___l que hi havia inst____l·lat respl____ndia massa.

6 Ompliu els buits amb les preposicions i/o els articles determinats adequats. Feu les

contraccions que calguin.

a) ___ anàlisis reflectiren ___ anormalitat de la situació.

b) Compra ___ farmacèutic ___ iode i ___ esparadrap.

c) Envia ___ informació ___ alumna.

d) Hem recollit doblers ___ afectats ___ aiguat a fi d’ajudar-los.

e) ___il·lustre senyor tenia ___ il·lusió de despertar ___admiració de tothom.

f) ____ 11 ___agost ___ 1 de setembre farem vacances.

7 Uniu les dues oracions de tal manera que la segona sigui la subordinada.

a) L’ordinador s’aturava sovint. Treballava amb l’ordinador a l’oficina.

b) La prestatgeria era massa estreta. Havia comprat la prestatgeria al carrer Major.

c) Vaig trobar aquell llibre a la biblioteca. L’autor del llibre era conegut meu.

d) Li havien robat la cartera en aquell carrer. Continuava passant per aquell carrer.

e) N’Aina avui fa els anys. He comprat aquest llibre de fotografia per a n’Aina.

8 Completau els buits amb les preposicions adients o Ø. Feu les contraccions que calguin.

a) Varen telefonar ____ els clients al despatx.

b) No es va recordar ____ que era el seu sant.

c) En Joan sempre insisteix ____ passar per aquell carrer.

d) Vaig veure ____ na Paula a la inauguració de l’exposició.

e) El cap de l’empresa confia ___ els seus treballadors.

f) M’ha deixat un pijama ___ quadres.

9 Completau els buits amb les forma adequada dels verbs que teniu entre parèntesis.

a) _____________ (prendre) un cafè es va ennuegar.

b) Caldria que, en baixar, vosaltres _____________ (treure) els fems.

c) Si haguéssim escoltat bé, _______________ (entendre) l’explicació.

d) Si tu ______________(moldre) el gra, podríem fer pa.

e) Cal que vosaltres no _______________ (escopir).

f) Quan jo _________________ (saber) el que vull, t’ho diré.

10 Triau el mot adient de les opcions que us donam.

a) Aquesta notícia ha sortit en tots els ____________ de comunicació.

mitjans/medis

b) La carn que he comprat té massa _______________.

greix/grassa

c) Durant l’_______________ vaig preparar el sopar.

intermig/intermedi

d) En aquest carrer hi ha molt de ________________ de vehicles.

tràfic/trànsit

e) La nota del segon examen fa ____________ amb la del primer.

mitja/mitjana

f) Ja he fet l’________________ de l’informe.

esborrador/esborrany

Fitxa 2 Ortografia

2011-12-21T12:23:00.000+01:00

FITXA D’ORTOGRAFIA 2

1 Ompliu els buits amb les consonants adients.

a) Resoldré l’assu_____te de l’exe_____ció de matrícula i____ediatament.

b) Ta____mateix, no pens anar a la co____ferència.

c) Dibuixà el logotip e____mig de la circu____ferència.

d) Co____mogut pels plors, l’aco____panyà a la impre____ta.

e) Estava e____feinat fent la co____exió elèctrica.

2 Completau els buits amb la forma de l’adjectiu o del substantiu que correspongui

segons el que teniu a la mateixa línia.

Exemple: Un llibre OBERT ® Uns LLIBRES oberts

a) Un _____________ perspicaç Unes cegues ___________

b) Un metge _______________ Una ____________ perfecta

c) Un soci _________________ Una ____________ estupenda

d) Un ______________ ambigu Uns sufixos ___________

e) Un ______________ elegant Una psicòloga ___________

3 Posau els accents i les dièresis en el text següent.

Saps?, em va dir en un to confidencial, mai no he estat un home virtuos o pacific: per no

res trec la navalla, i en vint segons, deixo el sol tan xop de sang que ni canviant-li les

rajoles s’oblida de ser vermell; i com que soc massa gran per a canviar de caracter, fora

convenient que t’acostessis als musics i els convencessis de tocar Fascinacio, que es

una musica que m’agrada molt. El guitarra detura el blues bon punt em veie arribar. Vaig

xiuxiuejar-li l’encarrec a l’orella i vaig tornar a la meva cadira. En un minut, se li

humitejaren els ulls i les llagrimes, grosses com ous, li degotaven a terra. Prou, va dir,

podeu parar. Ningu no gosa dir ni ase ni bestia i tothom fugi cap a les residencies

quotidianes.

MONZÓ, QUIM. —Uf, va dir ell. Barcelona: Edicions dels Quaderns Crema, 1985.

(Adaptació)

4 Completau cada buit amb la combinació de pronoms febles adient.

a) Els vaig assegurar que els donaria la pel·lícula de vídeo demà, però _______ tornaré

dilluns que ve.

b) Ens hem comprat el mateix jersei. Demà __________ posarem.

c) En Tomeu té el meu llibre. ___________ demanaré abans que parteixi de ca seva.

d) Encara que no vulgueu anar a veure aquesta pel·lícula, ell _______ durà.

e) Les teves cosines tenen els discs que tu vols, per què no ________ demanes?

5 Completau els espais buits amb les vocals a / e / o / u.

a) M’ha recom____nat que llegeixi el darrer capít____l d’aquest llibre.

b) No s___porta torrar b___tifarra.

c) La mare va r__nyar l’infant perquè havia esc___pit al terra.

d) Després d’___valuar els danys de l’accident, es presentà a l’ass___mblea.

e) Mai no s’av___rreix, la qual cosa és un av___ntatge.

6 Completau els buits amb la preposició i l’article determinat i/o adequats. Feu les

contraccions que calguin.

a) No em preocupava ___ infidelitat; sinó ___ immaduresa.

b) Varen arribar de la classe ___ ioga ___ 1 del migdia.

c) ___ director ___ institució parlà ___ importància____ informe elaborat.

d) ___ imaginació és molt important ___infància.

e) ___ associació féu un discurs sobre ___ amoralitat política d’aquell país.

f) ___única condició fou que ____ immigrant no pagàs ___ compte.

7 Uniu les dues oracions amb un pronom relatiu de tal manera que la segona sigui la

subordinada.

a) El raspall tenia el mànec romput. En Pere espolsava la jaqueta amb el raspall.

b) L’alumne va aconseguir entrar a l’aula. Feien la conferència sobre nutrició a l’aula.

c) Pertot va cercar la revista. Tenia bones referències de la revista.

d) Les arracades eren petites i blaves. Li van regalar unes arracades.

e) El tècnic és l’assessor del director. Ha donat els informes al tècnic.

8 Completau els buits amb les preposicions adients o Ø.

a) Han convidat ____ els oncles a la festa d’aniversari.

b) El gelat té gust ___ maduixa.

c) En Joan té interès ____ venir al sopar de la feina.

d) En entrar al teatre, na Rosa ha saludat ____ la seva companya de feina.

e) N’Aina contribuirà ___ que et trobis a gust a la feina.

f) Hauries de pensar ____ recollir els papers per a la matrícula.

9 Completau els buits amb les forma adequada dels verbs que teniu entre parèntesis.

a) Si haguessis vingut a dinar, _______________ (conèixer) na Magdalena.

b) Avui ________________ (emetre) un programa sobre l’Índia que m’ha agradat molt.

c) ______________(seure) d’aquesta manera et faràs mal a l’esquena.

d) Si _______________ (estar) millor, vindria a fer feina.

e) Caldria que vosaltres _______________ (jeure) una estona abans de partir.

10 Feu un verb a partir dels substantius següents.

a) bony ______________________

b) moble ______________________

c) tros ______________________

d) fàstic ______________________

e) matís ______________________

blog de Català de l'IES Manacor

3r ESO. TEMA 5. Els determinants.

Textos i activitats

A continuació tens un text. Quin tipus de text és? Quines característiques pròpies d’aquesta tipologia té el text?

(No convé que miris el text que ve a continuació fins que no hagis fet el treball del text anterior).

TESI: És una cosa acceptada que les notícies tenen vida efímera.

INTRODUCCIÓ: Fan una breu estada als diaris, si la seva glossa és relativament senzilla, sojornen lleument a la ràdio, i si l'impacte ha estat suficient i continuat són objecte d'un quart d'hora d'imatges a la televisió.

Rebat els arguments del següent text mitjançant un escrit de rèplica ben argumentat, i amb l’estructura adequada:ELOGI DEL FUTBOL

Text 6:

La nina més famosa del món en fa cinquanta

TEXT 18:

AJUDA AL CIENTÍFIC BOIG A CONÈIXER EL CICLE DE L’AIGUA

Descripció

Objectius

Continguts

Destinataris

Temporització i lloc

Observacions

Resum textos

Tipologia textual

Exposicions orals

Dins el darrer blau

Fitxa 8 Ortografia

Fitxa 7 Ortografia

Fitxa 6 Ortografia

Fitxa 5 Ortografia

Fitxa 4 Ortografia

Fitxa 3 Ortografia

Fitxa 2 Ortografia

Rebat els arguments del següent text mitjançant un escrit de rèplica ben argumentat, i amb l’estructura adequada:

ELOGI DEL FUTBOL